Els que no donem cap mena d’importància a la moda de tant en tant hem de pagar un gran peatge: renovar per desgast la nostra indumentària. Aquesta renovació de vestimenta –d’altra banda del tot necessària- la vaig allargant en el temps, odio perdre un matí buscant una roba que s’avingui al meu gust.
Quan era jove ho tenia fàcil, vaig tenir una temporada llarga -d’uns tres o quatre anys- que vestia sempre igual: mocassins negres, texans i camisa blau cel. Ara he ampliat la gama del meu vestuari, però sóc molt exigent, busco coses a poder ser llises, còmodes i a la vegada barates. Em raca haver de pagar molt per peces que no em van ni em venen, no sóc gens consumista ni presumit.
Avui he sobreviscut -un cop més- a l’anada anual de rebaixes. Aixecar-se d’hora, agafar el cotxe, enfilar l’autopista i arribar-nos fins La Roca del Vallès. Hem perdut miserablement dues hores, no he trobat res que m’atragués el suficient; els preus no eren gens barats o almenys a mi així m’ho han semblat, els pantalons tenen les cintures massa baixes, les camises pels núvols. Quin rotllo, m’estaré fent vell?
De tornada, ja a la ciutat, una botiga abans d’arribar a casa, el darrer intent. Aquest cop sí. Dos pantalons i tres camises. Feia feta i a bon preu, 69 euros en total. Això sí són rebaixes. El problema és que l’any que ve hauré de buscar una nova botiga, aquesta estava de liquidació per tancament. Llàstima.
Quan era jove ho tenia fàcil, vaig tenir una temporada llarga -d’uns tres o quatre anys- que vestia sempre igual: mocassins negres, texans i camisa blau cel. Ara he ampliat la gama del meu vestuari, però sóc molt exigent, busco coses a poder ser llises, còmodes i a la vegada barates. Em raca haver de pagar molt per peces que no em van ni em venen, no sóc gens consumista ni presumit.
Avui he sobreviscut -un cop més- a l’anada anual de rebaixes. Aixecar-se d’hora, agafar el cotxe, enfilar l’autopista i arribar-nos fins La Roca del Vallès. Hem perdut miserablement dues hores, no he trobat res que m’atragués el suficient; els preus no eren gens barats o almenys a mi així m’ho han semblat, els pantalons tenen les cintures massa baixes, les camises pels núvols. Quin rotllo, m’estaré fent vell?
De tornada, ja a la ciutat, una botiga abans d’arribar a casa, el darrer intent. Aquest cop sí. Dos pantalons i tres camises. Feia feta i a bon preu, 69 euros en total. Això sí són rebaixes. El problema és que l’any que ve hauré de buscar una nova botiga, aquesta estava de liquidació per tancament. Llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada