dissabte, 2 de gener de 2010

Museu de Ciències Naturals, el pas del segle XIX al segle XXI



El museu de Zoologia de Barcelona, el que actualment gràcies amb la fusió amb el de Geologia s’anomena museu de Ciències Naturals, ha estat una de les peces claus de la meva vida infantil. Els meus pares m’hi portaven de petit. M'ho passava d'allò més bé, podia veure animals dissecats de molt a prop, gairebé tocar-los, aquells que veia molt sovint al Zoo de Barcelona, però també en veia alguns que desconeixia. Em meravellaven les magnífiques col•leccions de pots amb estranys líquids que mantenien en suspensió diversos tipus d’animals. La meva imaginació corria, volava...

Però tot evoluciona, tot acaba, l’any que ve un nou museu -molt necessari- obrirà les portes a l’espai Blau del Fòrum i el vell museu baixarà la persiana. Avui, assabentat que el 10 de gener es tanca definitivament l’exposició permanent del museu he trucat a la meva mare i l’he convidada. Junts hem tornat al passat, hem entrat al túnel del temps i hem aparegut a la dècada dels seixanta del segle passat.

He recordat vells i bells moments, he vist que els nens encara al•lucinen quan veuen l’ós polar, les serps o els grans felins. M’ha sabut greu que el vell museu tanqui. Es tanca amb ell una part de la meva vida.

Per acabar us explico un secret, un secret que fins avui no havia dit mai a ningú i que mentre miràvem les vitrines li he explicat a la meva mare: de petit volia ser taxidermista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada