diumenge, 17 de gener de 2010

Jordi Hereu, això és un alcalde


Els diumenges a les vuit del matí el carrer Berlin està desert. Quan surto a comprar el pa i els diaris gairebé sempre ens trobem les mateixes persones, amb algunes fins i tot ja ens saludem! De tornada a casa comença el ritual; em faig un entrepà -aquest cop de sobrassada- , m’obro una Zero i m’assec a la taula del menjador a llegir la premsa.

Són moltes les notícies per llegir, faig una primera passada, m’aturo a una extensa entrevista que la María Dolores García i la Ketty Calatayud fan a l’alcalde Jordi Hereu a les pàgines de la Vanguardia.

No és cap secret que sóc un admirador d’en Jordi Hereu, fa tants anys que el conec, l’he vist créixer políticament, me’n sento partícip de les seves accions i de les seves decisions, per tot això no és d’estranyar que hagi llegit amb gran atenció tota l’entrevista. Us la recomano fermament; als seus defensors els agradarà, als que no el coneixen prou els sorprendrà i els agradarà, als seus adversaris els molestarà per la seva convicció, seguretat i entusiasme.

De tres pàgines de respostes, algunes molt profundes, podem extreure moltes conclusions, que cadascú es quedi amb el que més li agradi. Personalment em reafirma el convenciment que les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona estem en bones mans. Que tenim un alcalde que pensa en la ciutat, que es creu el que fa. Un alcalde que sobretot el preocupa el dia a dia, la sortida de la crisi, la cohesió social, el benestar de tots i totes. També és un alcalde que veu més enllà, que preveu coses que potser ara no es veuen necessàries però que ho seran en un temps més o menys llunyà -la reforma de la Diagonal-. També és un alcalde audaç, un alcalde que gosa – seguint les demandes dels més joves de la ciutat- presentar una candidatura de Jocs Olímpics d’Hivern. Hereu és un alcalde que té clar que pensar en el futur és treballar pel present . Hereu és, en definitiva, l’alcalde de la gent, el meu alcalde.

3 comentaris:

  1. Y qué he de recordaros sobre los cortesanos? Siendo este oficio de lo más rastrero, servil, tonto y despreciable, no obstante, la mayoría de ellos quieren parecer los primeros en todo (...)
    Tales gentes considéranse sumamente felices sólo con poder llamar al rey Señor; con haber aprendido las fórmulas y etiquetas del saludo, con saber al dedillo si el tratamiento que corresponde es el de ilustrísima, o el de majestad o el de excelencia, y con acertar a hacerse un rostro imperturbable, donde sonría siempre la adulación, que en esto se resumen las prendas que caracterizan al verdadero noble y al cortesano.

    Erasmo de Rotterdam (1509)

    ResponElimina
  2. Ara resulta que quan dius que t'agrada un polític algú t'acusa de "cortesano". Ara resulta de que no podem aplaudir a l'alcalde si ens agrada allò que fa, i quan hi ha algú que el crítica i fins i tot l'insulta? en aquests com els nombrarà aquest senyor. Ni el senyor que ha escrit l'article és "rastrero, servil, tonto y despreciable...." com vosté vol fer entendre en el seu comentari, ni l'alcade va de "Senyor", ha estat escollit a les urnes, que és molt diferent. No estem a l'edad mitjana, en democracia si.

    ResponElimina
  3. Al primer anònim: He esperat un temps en contestar-te, lamento que t'amaguis per dir el que penses; els que com jo hem lluitat per la llibertat i la democràcia no entenem que tinguis por de signar un comentari. Dit això et diria que em coneixes ben poc, mai he estat un pilota, sempre he dit el que penso i he discrepat quan ho he cregut oportú. Mai he fet la gara-gara a ningú i a la meva edat no començaré a fer-ho ara.
    Per acabar et recomano que llegeixis aquest apunt,del bloc "Zearie Lijsail" et contesta molt millor que ho podria fer jo. http://zearielijsail.blogspot.com/2010/01/aspirantes-richilieu.html
    Molt cordialment,
    Enric

    ResponElimina