La veritat és que no me’n puc estar. No ho volia fer, els meus detractors tornaran a tenir munició contra meu. Però el tema em pot, no em puc resistir. He llegit la noticia aquesta tarda al digital de El Público. Ho he comentat amb els companys de feina. Més tard a l’executiva del partit a les Corts també ha sortit el tema. He dit que no ho faria, que aquesta vegada ho deixaria passar, però m’he pogut resistir. L’assumpte és mes temptador que un Magum doble de xocolata.
L’arquebisbe de Madrid Rouco, President de la Conferéncia Episcopal Española, afirma que si les famílies de Madrid i Pozuelo de Alarcón resessin més el rosari, els aldarulls de Pozuelo no s’haguessin produït. Toma ja ! Ha descobert la sopa d’all i es queda tan ample! Es mereix, amb el permís d’en Jaume d’Urgell, un premi Príncipe de España a la millor frase del segle.
Només un comentari final. Si aquest és un dels dirigents de l’església catòlica espanyola com poden estranyar-se que cada vegada més la gent normal se’n aparti?
Apa per avui prou me’n vaig a resar el rosari.
jeje!! Munició sempre tindrán perque quan no la tenen se la inventen. Jo tampoco me'n pogut está.
ResponEliminaPero per favor ¡no! ¡El rosari no!!
Probablement els pares i avis dels pijo-terroristes de Pozuelo resen el rosari amb excreix...
ResponEliminaRouco és genial!