dimarts, 22 de setembre de 2009

Millet, el lladre




Molt s’està escrivint sobre les desviacions de capitals públics a les butxaques privades del Fèlix Millet i els seus familiars i col·laboradors. No penso posar-me en les aspectes polítics, que són molts, del cas. Simplement vull que quedi constància del què em remou l’estómac i quina és la meva posició.

Primer de tot: n’estic una mica tip de que en aquest país, Catalunya, tot es mesuri amb diferents vares. El fet de portar l’etiqueta de “català” sembla que permet transgredir, o com a mínim traspassar, els límits legals. La història política i judicial en ve plena d’exemples. Tot va començar amb l’escàndol de Banca Catalana on, amb l’excusa de lluitar per la pàtria, la crema de la burgesia catalana es va "autoperdonar" els seus flagrants delictes. La llarga llista s’acaba, de moment, amb l’assumpte Millet.

Millet és un lladre, el mateix ho ha reconegut. Ha fet creure a tothom que tota la seva vida la ha dedicat a la defensa dels drets del catalans i la seva cultura, quan en realitat el que ha fet amb aquesta excusa és enriquir-se. Ha desviat i robat fons públics pel seu benefici. S’ha fet ric, ha comprat cases, ha invertit en art, ha viatjat... Resumint, el qui defensava la identitat catalana no n’ha tingut prou amb “la caseta i l’hortet” i s’ha fet palaus amb els diners de tots.

Ara diuen que ha posat part del seu patrimoni a disposició del jutge com a garantia. Entre els bens a disposició hi han dues pintures de Casas i Nonell valorades en uns 750.000 €. El que em preocupa, i no trobo just, és que les propietats d’en Millet es valorin a preus actuals quan es van comprar fa anys a preus inferiors. Això voldrà dir que passi el que passi, encara que hagi de tornar tots els diners robats, en Millet i la seva família sortiran econòmicament beneficiats. Es miri com es miri no és just.

En Fèlix Millet va rebre la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol, els socialistes catalans han demanat que la retorni. Crec que amb això no n’hi ha prou, jo vaig més enllà. Demano un acte públic amb la presència del govern en ple on es retiri la distinció. L’acte hauria de ser televisat en directe i s’hauria de deshonrar públicament al delinqüent. Potser sóc molt “pel·lículer” però m’imagino l’acte com a les pelis de l’oest: veig el comandant del fort (Montilla) com arrenca els galons al desertor (Millet) amb un redoblament de timbals de fons.


2 comentaris:

  1. T'oblides de que es també patró de les FAES,ajundant económicament(amb quins diners?)

    ResponElimina
  2. ¿Se puede progresar con semejantes tipos liderando la cultura, con el argumento de defender Catalunya y sus intereses? Hemos tardado unpoquito en descubrir a este delicuente ¿no? POrque para acumular semejante patrimonio hace muchos años que nos la está pegando! Esto demuestra que los que debían no han hecho bien sus deberes.

    ResponElimina