divendres, 25 de setembre de 2009

Delinqüència sota el paraigua dels sentiments


El reconeixement de culpa per part d’en Fèlix Millet fa tota la sensació que és una estratègia de la defensa per fer creure la seva bo fe i la voluntat de reintegrar el que ha ”desviat” durant anys cap a la seva butxaca. Ja vaig explicar amb una altre post la meva postura sobre el personatge, avui només comentaré un parell de fets que em semblen rellevants.

La missió d’un lladre, si vol quedar impune, es fer el major nombre de malifetes sense ser descobert; per tant crear una xarxa d’entitats, identitats i comptabilitats paral·leles per tal d’enganyar als qui t’han auditar forma part de les maniobres distractores del delinqüent per no ser enxampat. Cal afegir que l’abús de confiança, el jugar amb els sentiments patriòtics son elements que han tingut un important paper en aquest embolic, en Millet els ha utilizat com un mestre.

Ara s’intenta, fent el joc a la defensa del Millet, des de determinats mitjans de comunicació i de la "societat catalana de pedigrí" implicar a les administracions acusant-les de no haver fet el control econòmic amb la diligència deguda. Aquestes afirmacions han de rebre una resposta clara i contundent: el qui ha robat és en Millet, el qui ha falsificat les comptes és en Millet, el qui ha comprat a gent és en Millet, el qui ha viscut com un rei amb els diners de tots és en Millet. Són les administracions les qui han descobert el pastís, són les administracions qui han portat al Millet davant la justícia un cop han tingut la constància fefaent del delicte.

Per acabar, i sense cap ànim d’obrir polèmica, constato un fet: no us sembla estrany , o com a mínim sospitós, que un germà Millet fos directiu de Banca Catalana -recordeu els més de 20.000 milions de pessetes reconegudes oficialment com a pèrdues en nom de Catalunya- a l’època d’en Jordi Pujol? No us sembla estrany, o com a mínim sospitós, que un altre germà d’en Millet es presentés a l’alcalde de Barcelona en les llistes del partit d’en Jordi Pujol? No us sembla estrany, o com a mínim sospitós, que en Fèlix Millet hagi actuat sempre en nom, i sota el paraigua, de Catalunya com en Jordi Pujol?

Serà pura coincidència, o no?

2 comentaris:

  1. I no et sembla estrany que Fèlix Millet hagi rebut més subvencions en els últims 5 anys que en l'època Pujol. I amb tots els respectes, aquesta estafa era reconeguda fa 8 anys, i 5, i 2... no és estrany que es destapi justament a un any de les eleccions catalanes. No és estrany que l'entorn del PSC s'entesti en cercar responsabilitats polítiques. El problema està en un greu error d'estratègia del Sr. Zaragoza i és que, si uns "llepen" políticament, els altres, que en 6 anys de govern no han fet res més que engreixar les butxaques del Sr. Millet, també hauran de llepar.

    ResponElimina
  2. Sin que se empecine nadie, Millet es un ladrón. A un año a 2 y a 3 Millet es un ladrón. Y sería muy extraño que ante semejente descubrimiento, el gobierno actual (fuera quien fuera) no buscara responsabilidades falte lo que falte para las eleccíones. ¡Faltaría más! ¿A que será un montaje de la izquierda! ¡Otra conspiración contra la pobre e inocente oposición!..si es que cuando no hay respuestas llegan las paranoias, las justificaciones sin justificación y los argumentos huidizos.

    ResponElimina