Els i les socialistes que ens hem dedicat en cos i ànima a la campanya municipal, un cop païts els resultats adversos, ja ens podem posar a pensar en el congrés del partit de la propera tardor. Sortim en desavantatge; “alguns i algunes” ja fa mesos que s’estan preparant, reunint, sopant i planificant com si els resultats de les municipals no anessin amb ells; fins i tot es podria arribar a pensar que “alguns i algunes” preferien uns resultats adversos per treure’n profit. (Algú ho havia de dir!) Ara toca deixar, però no oblidar, les misèries de banda i anar per feina.
Amb el congrés a l’octubre a la vista s’obre el període natural de declaracions a la premsa amb estratègies molt clares i meditades, aparicions de grups de “base” que no ho són tant, moviments “renovadors” que representen el passat, joves -i no tan joves- amb ganes d'arribar... totes són opcions legítimes, totes tenen dret a expressar-se.
Refundació, canvi, renovació, neteja, modernització, lifting, rejovenir... centenars de paraules que volen o intenten adjectivar el que uns i altres esperen del congrés. Uns utilitzaran la premsa com a altaveu, altres -els més- ho faran pels canals orgànics; però tots hauran, haurem, de prendre postura. Fins i tot els que callin, els que no opinin, parlaran amb el seu silenci. De tot el que surti del debat n’haurem de treure conseqüències i haurem d’arribar necessàriament a acords.
Suposo que no sóc cap excepció, però encara no he sentint a ningú amb el que coincideixi plenament amb les seves propostes, i això és molt bo; l’únic pel que no hi ha d’haver lloc al PSC són pels blocs monolítics. Tenim molts temes a sobre la taula que necessiten resposta i en cada un d’ells els defensors d’una o altra opció no són, ni seran, necessàriament els mateixos. Relacions amb el PSOE, política econòmica, el paper davant dels nous moviments socials, model organitzatiu, girar cap al centre o cap a l’esquerra, model d’oposició, paper dels grups parlamentaris...
Molts temes a discutir on els acords i els desacords afloraran. Primer haurem de parlar de projectes i idees que ja serà complicat, i desprès -mai abans- haurem de parlar de persones. Si ho fem bé, d’una manera endreçada, sense prejudicis, amb ganes d’avançar, deixant els interessos personals de banda i assumint les decisions democràticament preses de ben segur que ens en sortirem.
En aquest període no em penso quedar callat; opinaré allà on toca: a la meva agrupació, però també ho faré des del meu bloc, el meu petit altaveu personal.
(Il•lustra l’article una modificació interessada de l’equació d’en van der Waals, una equació d’estat útil per descriure propietats de fluids, barreges o sòlids)
Amb el congrés a l’octubre a la vista s’obre el període natural de declaracions a la premsa amb estratègies molt clares i meditades, aparicions de grups de “base” que no ho són tant, moviments “renovadors” que representen el passat, joves -i no tan joves- amb ganes d'arribar... totes són opcions legítimes, totes tenen dret a expressar-se.
Refundació, canvi, renovació, neteja, modernització, lifting, rejovenir... centenars de paraules que volen o intenten adjectivar el que uns i altres esperen del congrés. Uns utilitzaran la premsa com a altaveu, altres -els més- ho faran pels canals orgànics; però tots hauran, haurem, de prendre postura. Fins i tot els que callin, els que no opinin, parlaran amb el seu silenci. De tot el que surti del debat n’haurem de treure conseqüències i haurem d’arribar necessàriament a acords.
Suposo que no sóc cap excepció, però encara no he sentint a ningú amb el que coincideixi plenament amb les seves propostes, i això és molt bo; l’únic pel que no hi ha d’haver lloc al PSC són pels blocs monolítics. Tenim molts temes a sobre la taula que necessiten resposta i en cada un d’ells els defensors d’una o altra opció no són, ni seran, necessàriament els mateixos. Relacions amb el PSOE, política econòmica, el paper davant dels nous moviments socials, model organitzatiu, girar cap al centre o cap a l’esquerra, model d’oposició, paper dels grups parlamentaris...
Molts temes a discutir on els acords i els desacords afloraran. Primer haurem de parlar de projectes i idees que ja serà complicat, i desprès -mai abans- haurem de parlar de persones. Si ho fem bé, d’una manera endreçada, sense prejudicis, amb ganes d’avançar, deixant els interessos personals de banda i assumint les decisions democràticament preses de ben segur que ens en sortirem.
En aquest període no em penso quedar callat; opinaré allà on toca: a la meva agrupació, però també ho faré des del meu bloc, el meu petit altaveu personal.
(Il•lustra l’article una modificació interessada de l’equació d’en van der Waals, una equació d’estat útil per descriure propietats de fluids, barreges o sòlids)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada