dijous, 26 de maig de 2011

Obrim finestres, portes i balcons


Seguim amb el tema del congrés del PSC. Apareixen manifestos, decàlegs i declaracions. Tots volen el mateix: el millor per al partit, el millor per a la ciutadania.

De diversos grups rebo diferents documents, alguns d’una manera oberta i altres de sotamà. En espera d’una lectura profunda al cap de setmana, els hi faig una ullada en diagonal. Són assumibles en gairebé la seva totalitat, no es contradiuen, parlen del mateix amb diferents intensitats, no hi ha res de nou, o almenys és el que em sembla. Decideixo obrir una carpeta amb tota la informació rellevant del congrés, incloc algun retall de premsa. Em pot servir per aclarir-me i obtenir un mapa mental de gran part del que es discuteix i a qui representa.

Penso que cal un debat sincer i clar. Crec que cal potenciar al màxim la discussió precongressual, fomentant tota mena de reunions -oficials o no- dins i fora de les agrupacions, amb gent del partit i simpatitzants… M’agradaria que d’entrada fos un debat molt franc i sense “regles” preestablertes, on tothom pugui parlar del que vulgui, independentment del que digui o no la ponència oficial. Obrir finestres, portes i balcons a la societat. Deixar parlar, escoltar molt i quan toqui escriure i proposar…

Alguns pensaran que amb això n’hi haurà prou, doncs no. També caldrà, en el seu moment, canalitzar totes les inquietuds, discutir-les a les assemblees del partit i escollir les delegacions en conseqüència. Caldrà arribar al congrés amb les ments obertes, amb ganes de millorar, de participar, d’aportar i de consensuar, un congrés sense consens és un congrés tancat en fals.

Finalment s’hauran de triar les persones, els i les dirigents sobre les que ha recaure la missió de portar a terme en les millors condicions possibles tot allò que s’hagi aprovat, en definitiva, aquelles dones i aquells homes que hauran de dirigir el partit. Aquesta elecció no és mai senzilla i aquest cop encara serà més difícil. Encara no és l’hora de pronunciar-se per un o un altre, però avanço que no tothom té les dots necessàries - i a la història em remeto- per a ser un bon dirigent.


Nota d’aclariment: per tal que no hi hagi cap mena de dubte i/o mala interpretació m’agradaria reiterar que si no dic el contrari al meu bloc parlo a títol individual i no com a primer secretari del PSC les Corts.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada