Quan vaig pel carrer i no tinc gaire pressa m’encanta buscar i observar aquells petits detalls que la ciutat ens ofereix i que varien en el temps. Un arbre florit, el canvi d’una retolació, un cartell, la presentació d’un aparador, l’avi esperant a la neta a la sortida de l’escola, les restes d’un petit accident o la senyora recollint les caques del gos... per sort la llista es fa inacabable i és una demostració que la ciutat està viva.
Al costat de casa, als vidres d’una tenda que estan reformant, algú ha aprofitat per deixar la seva petjada filosòfica. Un breu missatge escrit sobre un bocí de cinta adhesiva: “mis ojos se aburren”. Ulls avorrits? Un concepte interessant, fins i tot estètic, però el trobo preocupant. Com pot ser que a una ciutat com Barcelona, que és una constant caixa de sorpreses, hi hagi algú que no pugui tenir els seus ulls “distrets”? Un missatge trist, que demostra la greu incapacitat d'oservació del seu autor, però que a mi m’ha servit per escriure aquestes ratlles i per reconfortar-me per tenir els ulls ben desperts i distrets.
Al costat de casa, als vidres d’una tenda que estan reformant, algú ha aprofitat per deixar la seva petjada filosòfica. Un breu missatge escrit sobre un bocí de cinta adhesiva: “mis ojos se aburren”. Ulls avorrits? Un concepte interessant, fins i tot estètic, però el trobo preocupant. Com pot ser que a una ciutat com Barcelona, que és una constant caixa de sorpreses, hi hagi algú que no pugui tenir els seus ulls “distrets”? Un missatge trist, que demostra la greu incapacitat d'oservació del seu autor, però que a mi m’ha servit per escriure aquestes ratlles i per reconfortar-me per tenir els ulls ben desperts i distrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada