dilluns, 23 de maig de 2011

Tristor democràtica


Avui estic trist. Les meves idees, els meus anhels, els meus projectes han estat derrotats a les urnes. Els resultats parlen per si sols; els socialistes, els meus, hem estat apallissats legítimament d’una manera contundent i clara. No hi excuses possibles, hem perdut i punt.

Avui estic trist i aquesta tristor no em deixa, encara, veure les coses amb l’objectivitat necessària per treure’n les conclusions pertinents, per intentar esbrinar quin és el camí idoni per recuperar la confiança de la ciutadania.

Avui estic trist perquè molts companys i companyes estan tristos, molts amics i amigues amb anys de lluita democràtica a les esquenes estan tristos. Les urnes han parlat i deixen, ens agradi o no, un nou mapa polític. Calen uns dies per acostumar-nos a la nova situació. Una situació que pels i les socialistes no serà gens fàcil, una situació que ens durà a llargs debats interns, una situació que farà aflorar les desavinences més amagades, però també un situació que obliga a trobar solucions al desgavell que ens trobem.

Avui estic trist, però aquesta tristor a mida que escric aquestes ratlles s’està atenuant. Me’n adono que el que ha passat, malgrat que tingui costos personals per a mi i per a gent que estimo molt, només s’ha d’entendre com un obstacle -important i gran- en el camí per la lluita cap a una societat més justa, més igualitària i més solidària. Un obstacle que enlloc de fer-nos defallir l’hem de prendre com un repte a superar.

Jo ja m`hi poso ara mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada