Publicitat censurada, la realitat amagada.

De la mateixa manera que sóc contrari a la publicitat discriminatòria, sexista i que fomenta la violència, sempre he estat partidari de la publicitat descriptiva, la que aporta idees, la que provoca la reflexió. Sovint he protestat i denunciat aquells anuncis que no crec adequats i ho penso seguir fent.

Avui m’he assabentat que Clearcast, l’organisme encarregat de supervisar els anuncis al Regne Unit, no ha permès l’emissió d’un curt d’una campanya contra la violència domèstica masclista. L’espot, dirigit pel director de cinema Joe Wright, té com a protagonista a l’actriu Keira Knightley i ha estat prohibit pels reguladors britànics al considerar que hi han escenes violentes en excés. Parlem-ne.

Existeix o no la violència domèstica? De la mateixa manera que existeix una violència brutal, amagada i soterrada que és la psicològica, també es cert que existeix una violència dura i física. Negar-ho es com negar l’existència de l’holocaust. Clearcast opina que el vídeo és massa dur, pot ser sí que ho es, però reflexa una realitat. Prohibir la seva exhibició es negar-la. Es amagar el cap sota l’ala. La intenció de l’anunci era denunciar un fet, un delicte que es comet minut rera minut a moltes famílies del món. Jo em pregunto, hem de tancar els ulls davant d’una realitat que no ens agrada o hem de continuar denunciant els fets que atempten contra la llibertat de les persones? La resposta , per a mi, no té cap dubte.

“Women’s Aid”, l’organització promotora de l’anunci censurat lamenta la decisió, afirma que “impedirà a la societat que vegi la realitat del maltractament a les dones”. De tota manera Women’s Aid considera que gràcies a internet la campanya ja és un èxit: se’n parla i es debat. Aquí, al meu bloc obert a la xarxa, teniu la meva petita contribució.