diumenge, 5 d’abril de 2009

La plaça nova.La nostra plaça.


Tots aquells que han hagut de viure una reforma a la seva llar de seguida sabran de que parlo. Posem per cas la remodelació de la cuina. Primer cal pensar què és el que es vol fer. Segon cal buscar els professionals necessaris per tal que ens aconsellin i dirigeixin les obres, tercer cal contractar les persones que hauran de fer-les. Entre mig de tot això haurem d’haver “pactat” amb la resta de la família el color de les parets, l’amplada del marbre, el tipus d’iluminació, el sistema d’aixetes, l’accessibilitat als armaris, si posarem tele o no, en definitiva una llista interminable de detalls. Haurem, també, d’ajustar les nostres preferències a un pressupost, haurem doncs de “renunciar” a alguns detalls en favor d’altres. Finalment desprès d’un llarg temps d’incomoditats -les obres mai són agradables i sempre per curtes que siguin es fan molt llargues- tindrem la nostra cuina acabada. Si tot ha anat bé no ens haurem sortit del pressupost, però de ben segur la cuina no queda com ens havíem imaginat. Ens trobem que les aixetes no son tan pràctiques com ens creiem, que els armaris són massa petits o que estan massa alts, que el color de les rajoles no és exactament el que volíem... Tot i això tenim cuina nova, moderna. A alguns de la família els agrada més que altres, però, diguin el que diguin, la cuina és molt millor que l’anterior. Ara només cal fer-la nostra.

Avui, els veïns i veïnes de Barcelona encapçalats per Jordi Hereu, el seu alcalde, han inaugurat la remodelació de la plaça Lesseps. Han inaugurat la nova plaça Lesseps. Hi havia tanta gent que la plaça ni es veia. Una plaça resultat de molts anys de discussió intensa entre veïns i administració, de desacords i postes en comú, de pactes i de consens. Una plaça que gràcies a la lluita veïnal i també a la voluntat de l’ajuntament ha acabat amb una remodelació pactada, amb una bona solució. Avui es presenta en societat.

El projecte, i les obres, han hagut de salvar molts esculls. Mantenir oberta la circulació en un nus viari tan important de la ciutat mentre s’efectuaven les reformes, salvar els condicionants imposats per les vies que la travessen i dotar-les de continuïtat, donar més protagonisme als vianants, fer les voreres més amples, reduir desnivells fent-los més amables i suaus, introduir espais verds on era possible (recordem que per sota passen els túnels del metro i de la ronda), habilitar pistes de petanca, ampliar les àrees infantils, construir l’amfiteatre...

Ara ja tenim la nova plaça. Uns la troben amb massa ciment, altres recorden que cal donar temps al verd per créixer. A alguns els agradarà més que altres, de la mateixa manera que a alguns prefereixen en Tarantino i a altres en Garci. Com diu el meu amic Joan Jubert: “Lesseps és molt singular en el que no agrada , però també és molt singular amb el que agrada”. A mi m’agrada.

Tenim cuina nova, tenim plaça nova. Ara toca gaudir de tots els seus espais, descobrir-la amb l’ús diari. Segur que Lesseps passarà a ser un espai d’identitat pròpia a la ciutat de Barcelona. Ara només cal fer-la nostra.

Nota anecdòtica:
Durant el parlament de l’alcalde Hereu dos grupets minúsculs han intentat espatllar l’acte. Els uns eren la dotzena d’okupes-pijo-progres de sempre, els que estan en contra tot, però que diumenge mengen el pastís a casa els “papás” (en catellano). Els altres eren mitja dotzena de militants de convergència; els coneixem, fins i tot alguns pel nom, per exemple hi era la Núria B. Que volen aquesta gent? Segueixen ordres d’en Trias? Volen arreglar a crits el que no poden guanyar a les urnes? Per sort el públic no n’ha fet ni cas. La festa ha continuat, i els dolents han quedat en evidència. Per cert es la segona “ficada de pota” d’en Trias aquesta setmana. Segueix així si us plau.

2 comentaris:

  1. Enric,como barcelones he pasado miles de veces por Lesseps,he trabajado en dos de sus esquinas durante años y he vivido 4 o 5 Plaças.
    Hasta hoy me sentia personalmente muy satisfecho de las mejoras que ultimamente se han producido.
    Sin embargo leyendo tu cronica "La nostra plaça",me emociona comprobar que formo parte de un gran colectivo "los Amigos de Lesseps" que hoy ha inagurado la Plaça con nuestro Alcalde Hereu en cabeza para uso y disfrute de todo el resto de barcelonins.

    ResponElimina
  2. Ni sé com però sempre durant les obres he pogut "cuinar"... i no és tarea fàcil quan s'ha de refer tot... com? gràcies a uns professionals que han aconseguit minimitzar els entrebancs propis... ara només ens queda apropiar-nos de la cuina... de la nostra cuina...

    ResponElimina