El drac és un animal mitològic semblant a un llangardaix, amb formes impossibles i normalment alat, sovint treu foc per la boca i fa molta pudor. El seu paper varia segons la contrada però habitualment té a la població espantada. És l’amo i senyor ja sigui com a déu, dimoni o guardià. Forma part de l’imaginari popular d’arreu del món , sobretot l’europeu. La llegenda de Sant Jordi n’és un exemple, anglesos, grecs, portuguesos, búlgars, lituans, georgians i catalans se’n senten hereus. La discussió de la situació de la famosa cova del drac (similar a la nacionalitat de Colón) no arriba mai a cap acord, tot i que molts la situen a Capadòcia, en Joan Amades, al contrari, en els seu costumari català la situa a Catalunya...
La meva vida també ha estat marcada pels dracs. Recordo que el drac de la peli “El maravilloso mundo de los hermanos Grimm” va fer tanta por a la meva germana que li va caure un manyoc de cabells. Recordo el Puff the magic dragon (en anglès) de Peter, Paul and Mary de la meva joventut; cabells llargs, penjolls, pau i amor... Recordo la cova del Drac al carrer Tuset... Recordo la Bola de Drac (els meus fills no paraven de mirar-la)... I sobretot, recordo els meus Barcelona Dragons.
La meva vida també ha estat marcada pels dracs. Recordo que el drac de la peli “El maravilloso mundo de los hermanos Grimm” va fer tanta por a la meva germana que li va caure un manyoc de cabells. Recordo el Puff the magic dragon (en anglès) de Peter, Paul and Mary de la meva joventut; cabells llargs, penjolls, pau i amor... Recordo la cova del Drac al carrer Tuset... Recordo la Bola de Drac (els meus fills no paraven de mirar-la)... I sobretot, recordo els meus Barcelona Dragons.
Els dracs també formen part de la meva Barcelona, el Castell dels tres dragons a la Ciutadella , el drac de la casa xinesa del Pla de l’Ós a la Rambla, l’esquena del drac dormit de la Casa Batlló, el drac del Parc Güell...
Avui , Barcelona, i Les Corts, el meu barri, tenen un nou Drac: el Guardià de les Corts. Basat en la porta del pavellons Güell a l’avinguda Pedralbes, és el primer drac integrament metàl·lic del bestiari català i per tant és l’element més trencador i innovador dins del món de les tradicions populars catalanes amb foc. Fotogènic no ho és gaire, el seu volum es dispers i la seva transparència el fa de mal fotografiar. Em recorda – permeteu-me la llicència política i poètica- al nostre alcalde, en Jordi Hereu. Els dos no surten bé a les fotos, quan els tens a la vora comences a trobar-los alguna cosa, i quan els veus en acció et meravellen. Els dos guanyen amb el cos a cos. Els dos tenen un gran cor, el drac el té encès i espectacular, el de l’alcalde és generós, batega per Barcelona, per la seva gent.
Tornem al guardià, ahir dissabte es va presentar en societat, jo hi era. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent molt maca, entre d’altres la de les Corts CC. Espero poder fer coses plegats, coses pel barri i la seva gent, tenim moltes coses en comú. El Marc i l’Angie em van caure bé. La nostra conversa va ser fluida, ell estava sorprès amb molts dels meus posicionaments, segur que aviat ja no el sorprendré tant. En fi , crec que hi ha un bon començament de col·laboració, de moment ja m’ha “cedit" la foto que encapçala aquest escrit. Gràcies.
Per cert, mentre estava redactant, la Regina m’ha passat un retall de diari; resulta que a partir del 23 d’abril i fins al 26 de maig hi haurà una exposició sobre els Dracs de Barcelona a la galeria Montcada (Montcada 20). Jo no me la perdo, segur.
Avui , Barcelona, i Les Corts, el meu barri, tenen un nou Drac: el Guardià de les Corts. Basat en la porta del pavellons Güell a l’avinguda Pedralbes, és el primer drac integrament metàl·lic del bestiari català i per tant és l’element més trencador i innovador dins del món de les tradicions populars catalanes amb foc. Fotogènic no ho és gaire, el seu volum es dispers i la seva transparència el fa de mal fotografiar. Em recorda – permeteu-me la llicència política i poètica- al nostre alcalde, en Jordi Hereu. Els dos no surten bé a les fotos, quan els tens a la vora comences a trobar-los alguna cosa, i quan els veus en acció et meravellen. Els dos guanyen amb el cos a cos. Els dos tenen un gran cor, el drac el té encès i espectacular, el de l’alcalde és generós, batega per Barcelona, per la seva gent.
Tornem al guardià, ahir dissabte es va presentar en societat, jo hi era. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent molt maca, entre d’altres la de les Corts CC. Espero poder fer coses plegats, coses pel barri i la seva gent, tenim moltes coses en comú. El Marc i l’Angie em van caure bé. La nostra conversa va ser fluida, ell estava sorprès amb molts dels meus posicionaments, segur que aviat ja no el sorprendré tant. En fi , crec que hi ha un bon començament de col·laboració, de moment ja m’ha “cedit" la foto que encapçala aquest escrit. Gràcies.
Per cert, mentre estava redactant, la Regina m’ha passat un retall de diari; resulta que a partir del 23 d’abril i fins al 26 de maig hi haurà una exposició sobre els Dracs de Barcelona a la galeria Montcada (Montcada 20). Jo no me la perdo, segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada