diumenge, 6 de març de 2011

Polítics sense idees pròpies que viatgen a Nova York per copiar propostes de dubtosa eficàcia social


Governar no és gens fàcil, i menys quan hi ha una gran crisi econòmica que no permet invertir en tot allò que fa falta. Però estar a l’oposició enfrontat a un govern que en general té els deures ben fets encara és més complicat. Això és el que li passa a en Xavier Trias.

Pels que no el coneixen, i això no és gens estrany ja que s’ha passat la major part dels darrers quatre anys callat i amagat, en Xavier Trias és el cap de l’oposició a Barcelona. Abans de ser regidor Trias va ser diputat a les Corts on es va especialitzar en recolzar una i una altra vegada les propostes retrogrades del govern d’Aznar i també va ser -a les ordres d’en Pujol- conseller de la Generalitat amb una gestió de conseqüències nefastes pels barcelonins.

Però avui no toca parlar de l’obscur passat d’en Trias, ni del possible finançament -via la Fundació Trias Fargas amb diners del Palau de la Música- de part de la seva campanya municipal. Avui toca parlar del viatge a Nova York que en Trias s’ha tret de la màniga.

Doncs sí, com que Trias no té cap tipus de projecte coherent per Barcelona, com que no sap que dir per cridar mínimament l’atenció sense semblar que no té res de nou a aportar, els seus assessors li han organitzat una “sortideta” mediàtica. I en Trias -amb diners de no se sap on han sortit- ha anat a fer les “amèriques” acompanyat d’una colla de periodistes.

No tinc gens clar -o tal vegada ho tinc massa- què ha anat a fer a Nova York i a Nova Anglaterra. Potser ha anat a copiar el “magnífic” sistema sanitari públic del Estats Units on la majoria de la població no té cap tipus de cobertura sanitària? O potser ha anat a copiar el “magnífic” sistema d’habitatge públic? Ha hagut de creuar l’Atlàntic per menystenir els arquitectes i urbanistes de casa nostra? O ha anat a veure el seu amic “ultraprogressista” Sala Martin per demanar-li alguna recepta econòmica que afavoreixi exclusivament a la Barcelona més benestant i vagi en contra de la majoria de la població?

I mentre alguns han marxat de “bolos” a Nova York, Barcelona ha seguit funcionant bé, molt bé.

1 comentari:

  1. Felicitats pel relat d'un viatge al pais de Nunca jamàs!! jejjej Molt bó Enric!!!

    ResponElimina