Divendres. Un bon sopar amb bons amics. Feia molt de temps, anys, que no anava de nit pel Gòtic. Desprès de l’àpat una passejadeta; passem per davant dels bars de sempre: l’Ascensor, el Thales- que per cert ha canviat el seu clàssic color blau de la fusteria de la porta i les finestres per un marró força lleig- o el Paraigua. Tot fa la mateixa pinta, sembla que fos ahir, però només han passat trenta anys de quan la zona era un dels meus- els nostres- centres d’esbarjo.
Ja al carrer Ferran ens aturem per entrar al passatge del Crèdit. Us el recomano, un oasi de pau amb una estètica arquitectònica diferent. Mentre mirem els seus magnífics ornaments de ferro descobrim, gràcies a una placa, que allà hi va néixer en Joan Miró.
S’ha fet tard, toca acomiadar-se, cada ovella cap al seu corral. Nosaltres seguim Ferran avall fins arribar a la Rambla. Està ple de gent, la ciutat bull. Metro Liceu, són quarts d’una, esperem 2 minuts 45 segons i arriba el comboi. No estic acostumant a agafar el metro a aquestes hores, em sorprèn veure la quantitat de gent que hi va, molta gent jove que surt de marxa, però també parelles de diferents edats, uns van i els altres tornen. La vida a Barcelona mai s’atura.
Ja al carrer Ferran ens aturem per entrar al passatge del Crèdit. Us el recomano, un oasi de pau amb una estètica arquitectònica diferent. Mentre mirem els seus magnífics ornaments de ferro descobrim, gràcies a una placa, que allà hi va néixer en Joan Miró.
S’ha fet tard, toca acomiadar-se, cada ovella cap al seu corral. Nosaltres seguim Ferran avall fins arribar a la Rambla. Està ple de gent, la ciutat bull. Metro Liceu, són quarts d’una, esperem 2 minuts 45 segons i arriba el comboi. No estic acostumant a agafar el metro a aquestes hores, em sorprèn veure la quantitat de gent que hi va, molta gent jove que surt de marxa, però també parelles de diferents edats, uns van i els altres tornen. La vida a Barcelona mai s’atura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada