diumenge, 13 de març de 2011

A Wisconsin i a Catalunya la dreta ensenya les dents


Wisconsin és un estat dels 50 Estats Units d’Amèrica. Per tal que el situeu al mapa està al Midwest, a l’est de llac Michigan i al nord Illinois (Chicago). Fonamentalment és un estat agrícola tot i que té algunes zones industrials prou importants a la zona costanera del llac. Tothom coincideix que no fa falta ser un gran meteoròleg per afirmar que a l’ hivern fa molt de fred. Políticament és un estat majoritàriament republicà. Poc més coneixem a Europa de Wisconsin, alguns saben que va ser bressol de la Harley-Davidson, o bé que es el feu dels Green Bay Packers -l’equip de futbol americà actual campió de la NFL-, però gairebé res més.

Els darrers dies, però, les pàgines de política en van plenes de notícies sobre Wisconsin. La premsa ens han narrat fil per randa, les propostes del governador Scott Walker, les lluites sindicals, les protestes, les discussions polítiques, les fugides de senadors demòcrates a altres estats, i finalment l’aprovació al senat de l’estat de la llei que elimina drets sindicals.

Wisconsin és ara el mirall on ara es miren molts republicans americans, ja tenen recepta contra els culpables de la crisi: retallar drets als treballadors. Sembla que pels republicans americans els grans bancs i els grans especuladors són els grans damnificats per la crisi, possiblement per això no han tingut cap problema per acceptar i aprovar que se’ls ajudi amb la “petita “ quantitat de 800.000 milions de dòlars... En fi és la cara de la dreta...

No cal que us expliqui que és Catalunya, tots els que em llegiu en teniu un idea feta, la vostra idea, per tant m’estalviaré tot un paràgraf de situacions geogràfiques, econòmiques i politiques. Però si us recordaré del que ens parlen els diaris aquests dies: retallades sanitàries, retallades a les escoles, retallades a la cultura... El govern d’en Mas, aquell que havia de ser el govern dels millors, no només ha retallat serveis, ha retallat drets; aquells drets intocables, aquells que garanteixen l’estat del benestar. Però això al Mas i als seus no els importa, per substituir aquests serveis sempre quedarà la sanitat privada, l’escola privada, la cultura privada...

Deia que al Mas i als seus les retallades no els importen, al contrari en surten beneficiats. Ells i els seus amics, són els amos de la sanitat privada, de l’escola privada, de la cultura privada... I per si algú tenia algun dubte on està i per a qui treballa el govern de Convergència i Unió aquí en teniu una mostra: en plena retallada de drets socials en Mas té previst en breu suprimir l’impost de successions, una supressió que només beneficia als rics i que pel cap baix significa una pèrdua de recaptació per a les finances públiques de 400€ anuals. En fi és la cara de la dreta...

Mentrestant a Barcelona i en plena crisi, en 4 anys s’han obert 40 llar d’infants públiques, el servei de teleassistència ha arribat als 50.000 usuaris, ampliacions de Caps, pla de biblioteques... Cal que continuï?

Vist tot això, personalment prefereixo la cara de l’esquerra.

2 comentaris:

  1. No era el Govern dels Millors... era el dels Millets!

    ResponElimina
  2. jejej!!! nomès una questió la xifra real del ke desprecien a l'any els del bipartit ho trobaràs aqui
    http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2011/03/al_bipartito_le_sobran_los_millones_44377.php

    ResponElimina