Estem vivint uns dies crucials pel futur de Catalunya. Encara que no ho sembli des del govern i des d’alguns mitjans de comunicació se’ns està intentant convèncer de les bonances d’un model polític i econòmic neoliberal encapçalat per Convergència i Unió que l’únic que ens pot portar és a la gradual destrucció d’un estat de benestar que tants esforços ens ha costat de construir.
La crisi econòmica que estem suportant no és cap invent, centenars de milers de catalans i catalanes la pateixen a la seva pròpia pell. Més de 600.000 aturats i aturades, milers de joves amb escasses possibilitats de trobar una primera feina amb condicions. A dia que passa més ciutadans noten la cara més dura de la situació. La pobresa es fa visible. La gent gran està cada dia més desvalguda...
I front tot això el govern de la Generalitat adduint una manca de recursos s’inventa retallades, unes retallades socials. Redueix horaris de quiròfans i allarga llistes d’espera, paralitza o alenteix d’una manera significativa obres d’infraestructures necessàries pel present i pel futur, congela despeses imprescindibles a l’escola pública... No ens hem d’estranyar, com era d’esperar el govern de Mas fa tot el contrari al que els defensors del més desvalguts proposarien.
En Mas i els seus consellers ens estan intentar imposar un model capitalista salvatge. Com sinó es pot explicar que per una banda es vulgui eliminar l’impost de successions als més rics de la nostra societat i per altra s’empenyi als ciutadans –tant si s’ho poden permetre com si no- a optar per la sanitat privada al provocar intencionadament el mal funcionament de la pública? Es legítim i just afavorir i augmentar les greus mancances a l’ensenyament públic per tal de beneficiar l’ensenyament privat? Qui està darrera la sanitat privada? Qui està darrera de l’ensenyament privat? La resposta a aquestes preguntes dóna suficients pistes per saber per a qui treballa el govern d’en Mas.
En Mas i els seus, amagats darrera la bandera, només es preocupen per a la seva cartera. La dreta, la pura dreta representada per en Mas, té molt clar el què fer, res del que passa és casual, tot està escrit al seu manual i el guió es segueix fil per randa. Els seu objectiu és clar i no els importa qui caigui pel camí, qui en surti perjudicat. Només busquen el benefici propi.
Queda clar que a Catalunya hi ha dos models polítics i socials ben diferenciats. Espero que el meu, que precisament no és en del Mas, algun dia no molt llunyà torni a ser majoritari.
La crisi econòmica que estem suportant no és cap invent, centenars de milers de catalans i catalanes la pateixen a la seva pròpia pell. Més de 600.000 aturats i aturades, milers de joves amb escasses possibilitats de trobar una primera feina amb condicions. A dia que passa més ciutadans noten la cara més dura de la situació. La pobresa es fa visible. La gent gran està cada dia més desvalguda...
I front tot això el govern de la Generalitat adduint una manca de recursos s’inventa retallades, unes retallades socials. Redueix horaris de quiròfans i allarga llistes d’espera, paralitza o alenteix d’una manera significativa obres d’infraestructures necessàries pel present i pel futur, congela despeses imprescindibles a l’escola pública... No ens hem d’estranyar, com era d’esperar el govern de Mas fa tot el contrari al que els defensors del més desvalguts proposarien.
En Mas i els seus consellers ens estan intentar imposar un model capitalista salvatge. Com sinó es pot explicar que per una banda es vulgui eliminar l’impost de successions als més rics de la nostra societat i per altra s’empenyi als ciutadans –tant si s’ho poden permetre com si no- a optar per la sanitat privada al provocar intencionadament el mal funcionament de la pública? Es legítim i just afavorir i augmentar les greus mancances a l’ensenyament públic per tal de beneficiar l’ensenyament privat? Qui està darrera la sanitat privada? Qui està darrera de l’ensenyament privat? La resposta a aquestes preguntes dóna suficients pistes per saber per a qui treballa el govern d’en Mas.
En Mas i els seus, amagats darrera la bandera, només es preocupen per a la seva cartera. La dreta, la pura dreta representada per en Mas, té molt clar el què fer, res del que passa és casual, tot està escrit al seu manual i el guió es segueix fil per randa. Els seu objectiu és clar i no els importa qui caigui pel camí, qui en surti perjudicat. Només busquen el benefici propi.
Queda clar que a Catalunya hi ha dos models polítics i socials ben diferenciats. Espero que el meu, que precisament no és en del Mas, algun dia no molt llunyà torni a ser majoritari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada