dimarts, 1 de desembre de 2009

La lliga és llarga...



Els que llegeixen habitualment el meu bloc saben positivament que, tot i ser un militant i activista socialista confés, no m’agrada parlar gaire de les accions de govern, dels líders. Normalment parlo de política d’una manera tangencial, intento analitzar els temes des d’òptiques diferents. Procuro comentar coses que no tenen un ressò mediàtic però que a mi m’afecten o m’impacten d’una manera especial.

Avui faré una excepció, avui parlaré d’un acte, millor dit, de 16 actes que es van celebrar el dissabte passat a tot Catalunya i de les seves repercussions. Parlaré del president Montilla, parlaré de futur.

Dissabte es va fer el tret oficial de sortida d’una campanya que organitzem els socialistes d’acostament als nostres votants. Milers de voluntaris a tot Catalunya, 1061 a Barcelona, actuaran d’enllaç entre el partit i la societat i, el que és millor, de la societat amb el partit. Seran els que nosaltres anomenem “responsables de seccions electorals”. Comença així una nova etapa en la forma de fer política dels socialistes catalans. Una manera més “porosa” de contactar amb la població. Segur que si ho fem bé, que ho farem, no hi haurà qui ens aturi.

Ara parlem del president Montilla. No repetiré el que la premsa ja ha reflectit de les grans realitzacions, de fiscalitat, d’infraestructures, de mossos, de beques menjadors, de plans d’ocupació, d’habitatge, de la llei de salut pública, de rodalies, de llars d’infants... citaré algunes frases que com a activista socialista em van cridar l’atenció, aquelles frases que necessites sentir i que t’esperonen: ”Les enquestes diuen que els socialistes anem segons. Ni les eleccions són ara, ni la cursa ha acabat, bé, ni tant sols ha començat. Anem segons, sí; potser no som els favorits, d’acord; però anem a presentar una batalla política com mai hem fet, amb unes ganes i una confiança en les nostres idees i en les nostres possibilitats extraordinàries. Ens queden quasi bé 50 setmanes... Ara els veiem lluny..., bé, no tant! Però els atraparem. I tant que els atraparem!”.

Són les paraules d’un líder de partit, són les paraules d’un excel•lent president.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada