dimarts, 22 de desembre de 2009

La faula del gos i el llop


Quan jo era petit al meu pare li agradava explicar-me faules. En tenia un gran repertori, però n’hi havia una d’especial, una que me la relatava molt sovint. De tan que me la va repetir va entrar a formar part del meu pòsit personal aquell que, amb el temps, m’ha fet ser com sóc ara. Avui, que tinc un d’aquells dies que no vols tenir mai, aquells dies en que estàs tristot, decebut i desenganyat, les circumstàncies m’han fet recordar la vella, i bella, història del meu pare. Aquí la teniu.

Una nit d’estiu un gos va al riu a beure aigua, a la mateixa hora un llop s’acosta al riu tamb les mateixes intencions. S’ensumen i es fan amics. Cada dia es troben al mateix lloc, parlen de tot una mica. Els dos animals són de la mateixa alçada; el llop és prim, en canvi el gos és gras. El llop sempre té gana, el gos, al contrari, no en té mai. Un dia el llop li pregunta al gos perquè està sempre tan tip i el gos li explica que els homes l’alimenten, que sempre té un plat ple de menjar.

Passen els dies i l’amistat cada dia és més gran. Però el llop està cada cop més prim: la sequera ha foragitat els animals del bosc i hi ha poca cacera. El llop té molta gana. El gos, en canvi, continua gras, no té problemes per atipar-se cada dia. Com que el gos i el llop són grans amics, el gos proposa al llop que vagi a viure amb ell a la granja del humans. El llop diu que s’ho pensarà. Es segueixen veient nit rere nit. El llop segueix patint gana, cada dia que passa ho té més clar: anirà a viure amb el gos. El gos està encantat, per fi podrà estar amb el seu amic durant tot el dia. Comencen a fer plans, en parlen durant nits i nits.

Per fi ja s’han posat d’acord quan s’acabi la nit, enlloc de separar-se com cada dia al arribar la matinada, enfilaran cap la masia del gos. És una nit de lluna plena, aprofiten per beure aigua fresca del riu. De sobte el llop observa una cosa estranya, una senyal al coll del gos. Li pregunta què és. El gos li explica que és la marca que li deixa el collar, el llop estranyat li pregunta què és un collar i per què serveix. El gos li explica: durant el dia estic lligat, vigilo qui s’acosta a la casa. Faig els que els meus amos em demanen. El llop al•lucina, no ho entén, no entén com per a canvi de menjar un pot renunciar a la seva llibertat.

El llop pren un decisió, no anirà amb el gos. Prefereix seguir sent prim i lliure que estar gras i lligat.

Hi ha dies, com avui, que m’agradaria ser valent i poder ser llop.

3 comentaris:

  1. Ets un home.
    I comptes amb la meva simpatia :-)

    ResponElimina
  2. La llibertat és això. Quan comença la d'un, s'acaba la de l'altre.
    Tothom bescamvia la seva llibertat per alguna altra cosa.

    ResponElimina
  3. Estem preparant una obra amb les faules de la fontaine al Col·legi de Teatre de Barcelona. Només et comento per fer-te saber que m'ha agradat molt la versió que t'explicava el teu pare:) i que m'està servint per fer un treball sobre aquesta faula i poder-la representar.
    pd: molt encertat el comentari anterior de l' "Anònim"

    ResponElimina