Allà pels anys setanta del segle passat – recordeu era l’època que tot ho vèiem en blanc i negre- quan s’acostaven les festes de Nadal des de la televisió ens bombardejaven a tota hora amb els anuncis de les joguines de la Srta Pepis.
Els maletins de la Srta Pepis eren joguines destinades a les nenes -recordeu l’elevat grau de sexisme imperant als 70- que reproduïen aspectes de la suposada vida “femenina”. Disfresses, costura, maquillatge, collarets, i tot el pugueu imaginar era susceptible de cabre en un d’aquests maletins. L’èxit estava assegurat. Moltes nenes, gairebé totes, influenciades per la Srta Pepis, volien ser infermeres de grans. Sort que el temps tot ho cura i posa les coses al seu lloc i finalment els maletins no deixaven de ser res més que un joc, sexista però un joc.
Aquest cap de setmana he tingut la sensació que tornàvem al passat. Les consultes que s’han celebrat a 167 municipis catalans sobre la conveniència o no de l’independència de Catalunya m’ha fet recordar temps de la meva adolescència.
Tot i així hi ha alguna diferència: d’entrada estem en democràcia, tothom és lliure de fer -mentre no trepitgi el drets d’un altre- el que cregui més oportú. La televisió abans era en blanc i negre i ara és en color, tot i que malauradament el sectarisme em sembla que encara persisteix . El que no ha canviat és la capacitat d’imaginació de la gent. No han canviat les ganes d’imitar als grans. I el que ha passat amb la “consulta popular” m’ha fet recordar els famosos maletins de la Srta Pepis, estris de fireta per imaginar situacions reals.
El que ha passat sembla de broma: votacions anticipades, urnes que van a les cases, regal de preservatius als qui voten a Vilanova, pressió social als pobles petits, campanya durant el mateix dia de les votacions, llistes negres, “observadors internacionals” que semblen sortits d’una festa d’Erasmus...
En definitiva, una gran mobilització per a uns pobres resultats de participació, un 27,42% i no un 30% com ens volen vendre. Estic d’acord amb el que diu en Toni Ibañez, un gran defensor i activista, de la jornada: Si l'abstenció és del 70% a les comarques més catalanistes, què passarà l'àrea metropolitana? El millor, penso, és que deixin de jugar a fireta, però també que deixin de jugar amb foc.
Mentrestant a Santa Coloma de Gramenet el president Montilla inaugurava un tram de la nova línia del Metro, això sí que és fer país.
Els maletins de la Srta Pepis eren joguines destinades a les nenes -recordeu l’elevat grau de sexisme imperant als 70- que reproduïen aspectes de la suposada vida “femenina”. Disfresses, costura, maquillatge, collarets, i tot el pugueu imaginar era susceptible de cabre en un d’aquests maletins. L’èxit estava assegurat. Moltes nenes, gairebé totes, influenciades per la Srta Pepis, volien ser infermeres de grans. Sort que el temps tot ho cura i posa les coses al seu lloc i finalment els maletins no deixaven de ser res més que un joc, sexista però un joc.
Aquest cap de setmana he tingut la sensació que tornàvem al passat. Les consultes que s’han celebrat a 167 municipis catalans sobre la conveniència o no de l’independència de Catalunya m’ha fet recordar temps de la meva adolescència.
Tot i així hi ha alguna diferència: d’entrada estem en democràcia, tothom és lliure de fer -mentre no trepitgi el drets d’un altre- el que cregui més oportú. La televisió abans era en blanc i negre i ara és en color, tot i que malauradament el sectarisme em sembla que encara persisteix . El que no ha canviat és la capacitat d’imaginació de la gent. No han canviat les ganes d’imitar als grans. I el que ha passat amb la “consulta popular” m’ha fet recordar els famosos maletins de la Srta Pepis, estris de fireta per imaginar situacions reals.
El que ha passat sembla de broma: votacions anticipades, urnes que van a les cases, regal de preservatius als qui voten a Vilanova, pressió social als pobles petits, campanya durant el mateix dia de les votacions, llistes negres, “observadors internacionals” que semblen sortits d’una festa d’Erasmus...
En definitiva, una gran mobilització per a uns pobres resultats de participació, un 27,42% i no un 30% com ens volen vendre. Estic d’acord amb el que diu en Toni Ibañez, un gran defensor i activista, de la jornada: Si l'abstenció és del 70% a les comarques més catalanistes, què passarà l'àrea metropolitana? El millor, penso, és que deixin de jugar a fireta, però també que deixin de jugar amb foc.
Mentrestant a Santa Coloma de Gramenet el president Montilla inaugurava un tram de la nova línia del Metro, això sí que és fer país.
Tens tota la raó del món quan dius "que deixin de jugar a fireta". Fem-lo de debò d'una vegada per totes.
ResponEliminaL'erres: a Osona (41,48% de participació) s'hi ha treballat molt i molt i els resultats salten a la vista. bàsicament, perquè Osona decideix era una coalició organitzadora realment unitària. Per contra, el tripijoc del senyor Uriel Bertran, que ha coordinat la resta de territoris s'ha dedicat més a sortir a les fotos que a treballar de veres, i els resultats han estat el que ja sabem.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaUn 27% de participació... pot ser poc o pot ser molt... Depen de com esa valori.
Quanta gent serà necesari per a que sigui vàlida la consulta de la Diagonal. Un cop dit això, mirem quants diners públics s'han gastat en les consultes populars del 13D i quans en la campanya per la diagonal. Un cop tinguem aquestes dades (dues consultes populars) valorarem que en diuen els responsables de les dues consultes... I valorarem aleshores (abril de 2010) si la votació pel futur de la Diagonal (tampoc vinculant, es clar, però que servirà per a dir que la població de la ciutat si participa), no és també un maletí de la Srta. Pepis. O no?
Sobre la línea 9, em quedo amb dues coses... és un projecte del Govern de CiU (molt malt dissenyat per CiU, pitjor no podria ser) i que segons el president Montilla, es una imatge, un simbol, del que serà el nostre camí en l'autogovern. Potser si que la L9 es una imatge de fer pais: una linea començada per un govern de centre-dreta, treballada per un govern de centre-esquerra (amb un toc independentista) i que el 2014 veurà la llum... no sabem amb quin govern. I això es bo.
Tot un honor, Sr. Enric, ser citat per vostè. Només un apunt: hi ha jocs i jocs, i aquest de l'independentisme jo no me'l prendria pas a broma. La conyeta de la Srta. Pepis amaga en el fons una por. Queda un any per a les eleccions de veritat. Com van les enquestes?
ResponEliminaQuan a un perfil llegeixo la cursilada aquesta de "ciutadà del món"; tant de l'agrat de nacionalistes espanyols de la corda de Boadella, el Rivera de C's o la Rosa Díaz de UPD, ja sé què podré seguir llegint tot seguit.
ResponElimina"Ciutadans del món", entès el món com Espanya una, grande y libre. Negació dels drets dels pobles en nom d'un pressumpte cosmopolitisme que no té recança en il.legalitzar partits, espoliar pobles o crear bandes terroristes. De fet el partit socialista ha deixat d'existir com instrument d'esquerres tranformadorde la societat, ara es limita a ser l'empresa amb més facturació i empleats de Catalunya que inclús es permet subcontractar empreses d'eficàcia tant discutible com les presidides pels senyors Puigcercós i Herrera. En fi, jo que vaig estar al miting fundacional del palau Blaugrana, puc afirmar ben alt: el Partit dels Socialistes de Catalunya, no existeix. Queden els bartumeus metropolitans...i prou
estic d'acord amb l'article pero jo vull anar una mica més enllà, A la gent que defensa tant l'independencia els hi pregunto que fem amb la gent que no la volem? També els hi pregunto perque no deixen de fer el teatrillo pels pobles petits? també els hi pregunto perque no fan unes votacions netes? i també els hi pregunto com se'ls hi queda el cos despres de que 2 de cada 3 catalans de les comarques "catalanistes" hagin decidit quedar-se a casa que feia fred abans d'anar a fer el paripe aquest? En fin...
ResponEliminaAlgunes respostes:
ResponEliminaXavier: Les baralles entre partidaris del mateix projecte no són mai bones, treure les espases i ferir-se l'endemà de les consultes no porta enlloc. Caldria que us ho féssiu mirar.
Eric: quan les expectatives reconegudes dels organitzadors són més d’un 10 per cent superior a la participació real no es pot parlar de bons resultats. No sé com es plantejarà la consulta de la Diagonal, el que sí és segur que serà una consulta formal, dins el marc de la llei i complint les competències municipals aspectes que no s’han complert en el cas actual.
Toni: Em va agradar la teva reflexió al Twitter, la vaig veure honrada. Tota la meva vida he lluitat per la llibertat d’expressió, ho segueixo fent. Tinc uns sentiments sobre el nacionalisme diferents al teus, sóc catalanista, federalista i internacionalista, i accepto la democràcia. No em fan por les enquestes, el que voti el poble- amb garanties- és per mi sagrat. Sempre lluitaré per uns resultats que siguin favorables als meus principis. Repeteixo no em fan por les enquestes. Un dia es guanya l’altre és perd, això és el bonic de la democràcia.
Quico: Dir-me cursi per la meva definició de patriota del món, intentar insultar-me pel fet de ser socialista crec que et desautoritza completament. Tu dius que vas anar al míting fundacional del PSC. Es va anomenar el míting de la Llibertat, jo vaig tenir la sort de ser uns dels organitzadors, me’n sento orgullós d’aquella etapa i de la trajectòria dels socialistes catalans al llarg del temps.
Enric, dificilment et puc insultar per "socialista" quan ni em passa pel cap que sigueu seguidors d'aquest corrent ideològic. L'actual cataclisme econòmic a que heu dut l'estat té doble paternitat: PP i vosaltres; la mateixa política conservadora a favor de l'especulació i del gran capital, el mateix desori, la mateixa corrupció i el mateix espanyolisme excloent i anti-català. Entre el PP i vosaltres només us separa el tema de l'avortament i algun altre que no recordo.
ResponEliminaRes a veure el PSOE d'ara amb el PSC que defensava l'autodeterminació i que tenia, encara, les mans netes.
Enric, en aquest país tenim un greu problema amb la "democràcia". No triem el president (el tria el Parlament). No triem el govern (el tria el President). I no triem el Parlament (el trien els partits). Nosaltres només anem a votar un dia cada 4 anys, i votem unes sigles. I dins d'aquestes sigles hi ha de tot, però de moment no ens deixen fer res més. I a sobre, la resta de dies d'aquests 4 anys fan el que els dóna la gana. Per tant crec que iniciatives en les quals es permet que les persones opinin sobre el futur del seu país, com la del 13-D apropen més el sistema polític cap a una democràcia de veritat.
ResponEliminaD'altra banda, tenint en compte que les entitats tenen poc accés als mitjans públics i que la majoria de grans partits polítics (autoanomenats democràtics) s'hi ha posat d'esquena, un 27% de participació no està gens malament.
Joan (Barcelona)