Roma ciutat eterna?

M’he estat pensant alguns dies la conveniència d’escriure aquest post. Finalment, com no podia ser d’una altra manera, he decidit tirar pel dret i expressar el que penso. Probablement se’m dirà que sóc massa barceloní, que escombro cap a casa. No és la meva intenció. Només vull comunicar el que em surt de l’ànima. Dir la veritat.

He tingut la sort de poder viatjar dues vegades a la meva vida a Roma. La primera per la setmana santa del 76, la segona fa tan sols dues setmanes. L’any 76 Roma em va impressionar. Era una ciutat molt bulliciosa, amb el tràfic molt espès, anàrquic. Hi havia moltes coses que al nostre país encara no havien arribat. Cinema, cultura, modernitat, però sobretot política, política democràtica. Es respirava llibertat –recordem que a Espanya només feia uns pocs mesos que s’havia mort el dictador- . Recordo molt especialment aquell viatge, va ser quan vaig dir als meus pares que militava a Convergència Socialista de Catalunya. Recordo la cara d’orgull del meu pare i la de preocupació de la meva mare. Sembla que fos ahir i ja han passat 33 anys!

Aquest darrer viatge a Roma, fent jo de pare de família, la ciutat no m’ha impressionat, m’ha decebut. No parlo de la Roma monumental, que val tots els viatges del món, parlo de la Roma dels romans actuals, parlo de les només dues línies de metro, parlo de les eternes esperes sota el sol a les parades d’autobús, parlo de la manca d’aire condicionat als transports, parlo de la quantitat de brutícia al carrers, parlo de totes les parets pintades, parlo dels preus als supermercats, parlo...

Fa 33 anys Barcelona era una ciutat gris, sortia d’una dictadura, estava ancorada en el passat. Roma, en canvi, era una ciutat moderna. Barcelona estava a anys llum de Roma. Avui Barcelona és una ciutat dinàmica, que cada dia canvia. Malgrat el que alguns ho neguen - potser per manca de coneixement, potser per desgastar- Barcelona funciona. Avui, us ho ben asseguro , Barcelona ha sobrepassat a Roma. Avui és Roma la que està anys llum de Barcelona. Roma s’ha quedat al segle passat. Barcelona camina ferma cap al segle XXII