Les parets de Roma i Nàpols estan plenes de pintades. La majoria no valen res, son tags que embruten totes les parets; i quan dic totes vull dir totes. M’he dedicat a fer unes fotos de les que m’han cridat més l’atenció. En tinc moltes més però només son de parets brutes. El graffiti és un art i les ciutats han de trobar-li un espai, però no tot s’hi val. El carrer és de tots i cal respectar-lo.
No m’agraden les pintades per se. Cal buscar una sortida pactada. Potser les portes metàl·liques? El que segur que hem d’eradicar son els tags (signatures) de les ciutats, son lletjos, fan mal als ulls i embruten.
Me gustan mucho. En la UCC tengo una pared para hacer exposiciones. He pedido al Distrito del Eixample que venga a mirarlo ya que la cedería gustosamente pero necesitaría una mínima inversión para poner luz adecuada.
ResponEliminaHace poco me han puesto unos cuadros pero más adelante podríamos hablar de poner estas fotos, si tú quieres!
L'altre dia vaig sentir per la tv que els comerciants de Ciutat Vella contracten els graffiters per a què els pintin les portes metàl·liques...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLO he suprimido porque estaba peor redactado que algunas de las puertas metálicas pintadas que mostraron en la noticia de TV que comenta PIlar. Desgraciadamente no he visto pintadas de calidad como las que tú muestras Enric. Aunque por supuesto siempre son mejor que esas firmas horrorosas que comentas. El mal gusto se impone a la calidad en algunos grafiteros.
ResponElimina