divendres, 10 de juliol de 2009

Preocupats pel medi ambient o egoisme?


El ple comunitari de l’ajuntament de Bundanoon, un petit poblet de 2500 habitants de l’estat australià de Nova Gales del Sud, va decidir per una majoria aclaparadora (350 vots a favor i dos en contra) la prohibició de vendre aigua embotellada al seu territori.

La iniciativa va néixer a partir de la preocupació que es va generar a la població al assabentar-se que una empresa volia envasar aigua del seu subsòl. Els habitants, diuen, estan preocupats pel gran impacte ambiental que genera la utilització d’ampolles de plàstic d’un sol ús.

Sembla que l’esperit de la nova norma ha tingut ressò, el govern de l’estat de Nova Gales del Sud -capital Sidney- ha indicat a tots els seus departaments que evitin la compra aigua embotellada. Per aquí es comença.

Serà el principi d’una cadena d’actuacions a favor del medi? Entraran altres administracions en el joc? Aplicarem aquestes mesures alguna vegada Europa?

2 comentaris:

  1. Bones companys,

    Aquestes notícies m'omplen de tristesa. Encetem el segle XXI i la majoria de gent desconeix l'aclaparador impacte ambiental de les ampolles de plàstic. El que practiquen les empreses embassadores d'aigua mineral, no fan quelcom més que fer terrorisme mediambiental.

    L'aigua és font de vida senyors i s'ha de tractar amb cura i respecte. On ha anat a parar tota l'aigua del subsol de Barcelona? Per exemple al meu barri Horta, ric en aigua de mines, només hi resten alguna font i mines grans com les del convent de Sant Genís. L'aigua regalada on ha anat a parar? Se l'ha begut el diable? Com a enginyer, cal aplicar el sentit comú i veure com si tenim aigua en el nostre territori l'hem d'utilitzar sense que es faci negoci d'ella.

    AGBAR és una empresa privada i controla la nostra aigua, això és un escàndol. Si es comença privatitzant l'aigua on anirem a parar? Comencem canviant les coses i fent que l'aigua torni a ser dels ciutadans, que la tornem a gaudir amb bon sabor i propietats. Perqué Collserola està plena de fonts i d'aigua i poden frisar de la seva fredor i la seva vida. Perquè no podem tenir els catalans una aigua de bona qualitat?

    Quin carallot pot fer negoci, a més a més contaminant les meves contrades, enviant l'aigua de fa 60 anys a un altre país, qui ho pot fer? i amb el consentiment de nosaltres? Jo sincerament, no m'ho crec que puguin passar coses així? Qui pot vendre aigua de manantial a aquests preus en un envàs de plàstic? Deu meu senyor, el plàstic malmet les propietats de l'aigua -s'han fet massa estudis- on són els càntirs o les ampolles de vidre, quan ens entaulem per gaudir de les nostres viandes?

    Jo continuaré gaudint de l'aigua de la font de can barret, de la meca, de sant genís, de santa eulàlia, etc etc. Aigua de la meva terra, perqué la meva terra i la meva aigua és sagrada i no es comercialitza.

    No sé si algú pot fer-hi alguna cosa però jo estic molt trist, cada dia més, necessitem que l'aigua torni a ser nostre, sense plàstic, sense envasar, sense etiquetes, amb les propietats de la llicorella i la sorra del nostre subsòl. I si ens falta portem-la de la vora de casa, dels rius que en tenim cura, que no estan mediambientalment fets un fàstic, cuidant el mar, a l'estiu i a l'hivern.

    Senyors, benvinguts al futur :)

    ResponElimina
  2. >>>Serà el principi d’una cadena d’actuacions a favor del medi? Entraran altres administracions en el joc? Aplicarem aquestes mesures alguna vegada Europa?>>>

    Aquí vas ben errat, qui ha de decidir es ven una vegada més al poder dels lobbies. Ells van decidir en el seu dia que vendre aigua envassada seria un gran negoci. Si ells ho van dir, ells han manat i s'ha fet així. Les administracions s'han de plantar davant el poder que executen grups com Danone (Font Vella), perquè una vegada més la salut i la felicitat dels ciutadans no té preu. Cap preu, ni un milió, ni un bilió.

    Jo faig la meva tasca parlant clar i català i em porto molts varapals dels meus amics i companys. Ells s'ho miren com si el plastic o l'aigua fossin coses superflues, sense importància, no veuen el rerefons.

    A la vida s'ha de dir prou amb les coses que ens malmeten. Els comptes no surten i mentrestant pagant amb impostos la brossa que generen aquests pocasoltes.

    Salut i bona aigua companys!

    ResponElimina