Aquesta història està protagonitzada per una nena, el seus pares i quatre nens.
Segons vàries agències, la policia de Phoenix (Arizona, USA) va detenir a quatre nens d’entre 9 i 14 anys per segrestar i violar a una nena de 8. Els nens han estat posats a disposició judicial i el més gran d’ells serà acusat com adult.
Segons vàries agències, la policia de Phoenix (Arizona, USA) va detenir a quatre nens d’entre 9 i 14 anys per segrestar i violar a una nena de 8. Els nens han estat posats a disposició judicial i el més gran d’ells serà acusat com adult.
Sembla ser que el nens van oferir caramels a la nena per tal d’atraure-la a un magatzem i un cop allà la van agafar mentre es tornaven per violar-la. Fins aquí seria una història crua, trista, incomprensible i intolerable però, malauradament, habitual. El que sorprèn del cas que ens ocupa és que els pares de la nena, immigrants liberians al igual que els quatre nens, han dit a la policia que no volen més a la nena perquè els ha deshonrat, els serveis socials se’n han hagut de fer càrrec.
Libèria, és un país africà on fins fa poc la violació no estava penalitzada, on les dones són considerades culpables, per provocadores, de que els homes les violin. És un país on no és tan important el crim com la protecció del bon nom de la família.
La història és tràgica. La nena recordarà els fets durant tota la seva vida. Probablement el temps curarà les ferides físiques, i amb més esforços les psicològiques, de la violació. Però el que de ben segur no oblidarà mai serà el rebuig dels seus, de la seva família. La història és tràgica perquè segur que el pares pensen que tenen dret a fer el que fan. La història és tràgica perquè quatre nens han entrat en una espiral de violència que els serà difícil de superar. La història és tràgica perquè la societat democràtica no ha sabut, un cop més, traslladar els seus valors. La història és tràgica perquè ens demostra que alguna cosa, o moltes coses no funcionen, que el sistema no rutlla.
Una història esgarrifosa! Tenim una societat malalta on els nostres infants no saben dilucidar la frontera entre el que està bé i el que no!
ResponEliminaEls nens i les nenes només fan i diuen allò que veuen i senten... per tant, què hauran vist o sentit aquests nens que l'han violat? I als pares de la nena els acusava d'abandonament... Per què en alguns llocs les dones no som res? Sense nosaltres, els homes no existirien... no se n'adonen? Aquestes societats són matriarcals?
ResponEliminaVeritablement una història cruel en tots els sentits, socialment i humanament, que en el nom de la honorabilitat es pugui abandonar a una nena que l'únic que ha fet es estar en el lloc equivocat a l'hora equivocada. Quina societat és aquesta que uns nens puguin arribar a violar a una nena i que uns pares a sobre l'abandonin, tant culpables son uns com els altres; ens hauriem de plantejar a ón fallem perqué s'arribin a aquests extrems, hi ha sens dubte una doble moralitat que és impresentable. Realment desitjo de tot cor que aquesta noia pugui sobreposar-se d'aquesta macabra història que li ha tocat viure només pel sol fet de ser dona
ResponEliminaEsta historia me subleva. Los prejuicios de esos padres me asquean y sobre todo su falta de amor hacia esa criatura lastimada se me hace intolerable. Es una historia de otro mundo para mí. Como bien dice Pilar, los niños copian aquello que ven pero ¿y esos padres? ¡Qué asco de gente! No puedo intentar comprender lo incomprensible, este hecho supera toda racionalidad. NO son personas, son como animales,no perdón, muchos animales son más humanos que esta gentuza. NI tengo ni quiero tener ninguna consideración con ellos.
ResponEliminaseguro k sale algun psicologo k dice que pobrecitos y k vamos a integrarlos otra vez en la sociedad como si nada, no vaya a ser k sufran algun tipo de rechazo... dos tiros...
ResponElimina