dilluns, 9 de febrer de 2009

Un tauró al Carmel


El festival “The Influencers” celebrat a Barcelona la setmana passada va ser un encontre públic sobre l’exploració en suports no convencionals. Un repte de les propostes independents, sovint excèntriques, en front de la cultura “oficial”: l’aprofitament dels mitjans de les cultures de masses per provocar sorpreses i reactivar l’atenció, una trobada on es barrejaven i plantejaven subversions a tots els possibles àmbits de comunicació contemporànies.

Un dels convidats estrella del programa era l’artista de carrer Blu. Blu és una de les figures del “street art” que més ha contribuït a donar una forma a aquesta nova tendència creativa amb la utilització de l’efecte sorpresa, la reivindicació de l’espai públic i la voluntat de comunicar missatges. La seva empremta queda marcada a les parets de Berlín , Sao Paulo, Buenos Aires, Managua o Toronto, així com l’enorme mural a la Tate Modern de Londres o en l’atac simbòlic fet conjuntament amb Banksy contra el mur israelià que intenta aïllar als territoris palestins de Cisjordània . També és conegut, o potser encara més, pel seu el grafit animat Muto penjat a la xarxa.

Blu no va venir a Barcelona només a parlar davant d’una multitud al CCCB disfressat darrera una carota de Groucho Marx seguint un estudiat posat que l’han fet possible destacar i ser un del més reconeguts grafiters. La seva estància a la nostra ciutat l’ha aprofitat per pintar - amb despeses pagades i tots els permisos en regla- un gran mural gegant al Carmel al districte d’Horta - Guinardó.

L’artista es queixa que arran de l’aprovació de l’ordenança cívica s’ha limitat molt al grafit, també afirma que Barcelona ha perdut color. Té força raó, l‘intent de regular la disbauxa grafitera (la majoria de pèssima qualitat) que s’havia produït a la ciutat ha portat a l’efecte contrari, hem perdut una mica de vida, d’espontaneïtat. Potser amb l’estrena d’aquest nou mural “legal” obrirem una nova via de cooperació entre la ciutat i els grafiters. Proposo que les botigues pactin amb els artistes de carrer i cedeixin les seves persianes metàl·liques per tal que facin petites obres d’art ( i de pas ens estalviaríem els nefastos “tags”).

Però tornem a Blu i al seu mural del Carmel. Un impressionant tauró de més de 25 metres de llargada, amb la boca oberta plena de dents punxegudes. Veus l’animal des de lluny, et sorprèn el seu color verd. A mida que t’hi vas acostant entens perquè és verd. Té el cos ple d’escames ( és una llicència artística, car els taurons no en tenen), escames de color verd. T’acostes una mica més i ho acabes d’entendre tot. Les escames son bitllets de 100 euros. El Blu compromès ataca de nou. Magnífic.


El barri del Carmel i Barcelona han guanyat amb el mural (segur que la xurreria també en surt beneficiada). L’obra dignifica l’espai. Molt probablement serà lloc de peregrinació obligada dels seguidors dels grafits. Els turistes que s’acosten al Parc Güell potser el buscaran per donar-hi un cop d’ull. De ben segur, a hores d’ara ja se’n comença parlar pels ambients alternatius i altres que no ho son tant. La xarxa ja murmura: la cultura amb majúscula torna a Barcelona.

2 comentaris:

  1. Magnífic i carregat de raó el teu escrit. Et felicito. Només no estic segur de que el fet d’autoritzar grafits a les persianes dels comerços o a qualsevol altre lloc, eviti els, com dius tu, nefastos “tags”.

    Els que embruten la ciutat amb els seus “tags” ja han demostrat, i demostren cada dia, que no respecten res, ni senyals de transit, ni plaques informatives, etc.

    Els visitants del Parc Güell potser no arribaran tant amunt, però ells s’ho perdran i si encara pugessin una mica més, podrien visitar la zona dels “antiaeris” que queda tot just una mica més amunt i que ofereix una vista de 180º de Barcelona.

    Quan vulguis, t’hi acompanyarem. Val la pena.

    ResponElimina
  2. Pot ser autoritzar grafitis a persianes de comerços no evitaria tags nefastos pero si seria una bona iniciativa tal com planteja l'Enric.

    Sigui com sigui, el cert és que el post il·lustra molt bé el que es volia explicar. Per columna de diari.

    Una abraçada desde el Carmel,

    Cristina Gómez.

    ResponElimina