Primera afirmació: tots els éssers vius haurien de poder viure en plenes condicions de llibertat i ambientals al seu hàbitat natural. Segona afirmació: els zoològics moderns han d’actuar fonamentalment en la preservació de les espècies animals, alhora que conscienciar sobre la importància de la conservació de la natura.
Dic tot això en referència a la polèmica que s’ha generat a voltes de l’estat d’ànim i confort en que es troba l’elefanta Susi al Zoo de Barcelona. M’explico; resulta que a partir d’una conferència feta pels representants de l’Ajuntament de Barcelona per presentar les noves millores al zoològic, l’associació Libera ha plantejat un seguit campanyes que tenen com a finalitat la posada en llibertat de la mencionada elefanta. La paradoxa és que la queixa sobre l’estat de Susi es produeix quan els responsables del zoo han explicat i reiterat que la seva voluntat no és tan sols d’ampliar la zona dedicada als paquiderms si no també és la de buscar-li companyia, en un primer moment una parella i més endavant quan la nova instal·lació estigui enllestida de tota una manada. Com és habitual des de fa vàries dècades al zoo de Barcelona els animals nouvinguts serien animals nascuts en captivitat procedents d’altres complexes zoològics.
Parlem-ne una miqueta més, els de Libera, basant-se amb les tesis del biòleg especialista en paquiderms Daniel Turner, diuen que la Susi no viu en condicions òptimes, que està sola, trastornada i deprimida. Es queixen que el terra de ciment lesiona les potes (fa desenes d’anys que està sobre ciment i fins ara no es queixen!). En Saramago els dóna suport. Per altra banda el veterinari de mamífers del zoo diu que l’únic problema de la Susi és que té alguns episodis cíclics de descomposició deguts al menjar que li donen els visitants (acte totalment prohibit). Entre els que aposten pel projecte del zoo estan científics tan reputats com Josefina Castellví, Ramon Folch o Jorge Wagensberg. Qui s’equivoca? Qui té raó? Probablement les dues parts. El que sí és clar que tots volen el mateix: preservar la natura, la discrepància està en el mètode.
Sabeu què és un ferreret? Doncs és un petit gripau que no arriba als 4 cm de llargària, es caracteritza per tenir una llargues potes davanteres que el permeten ser un gran escalador. Només se’l troba a la serra de la Tramuntana (Mallorca) i és un dels amfibis europeus amb més perill d’extinció. Sabeu que gràcies al zoo de Barcelona, amb el programa de cria en captivitat del ferreret, aquest amfibi s’està tornant a introduir amb èxit al seu hàbitat natural? Sabeu que gràcies a l’exhibició d’animals els zoològics poden esmerçar esforços en l’estudi, la reproducció i la posterior reintroducció d’espècies en perill d’extinció? Sabeu que gràcies a l’espectacularitat, entre d’altres, dels gran mamífers el públic visita els zoos i ajuda, per tant, al seu manteniment?
Indubtablement, encara que d’una manera indirecta, els 5 o 6 mil quilos de l’elefanta Susi han ajudat a criar a centenars d’amfibis de 10 o 12 grams d’un espècie en greu perill d’extinció. Totes les vides són importants, ja sigui grans mamífers o petits gripaus, i des dels zoològics moderns es treballa per preservar-les de la millor manera possible. Cal que la tasca continuï. Cal que els deixem continuar. Per cert, de part dels ferrerets, gràcies Susi.
Dic tot això en referència a la polèmica que s’ha generat a voltes de l’estat d’ànim i confort en que es troba l’elefanta Susi al Zoo de Barcelona. M’explico; resulta que a partir d’una conferència feta pels representants de l’Ajuntament de Barcelona per presentar les noves millores al zoològic, l’associació Libera ha plantejat un seguit campanyes que tenen com a finalitat la posada en llibertat de la mencionada elefanta. La paradoxa és que la queixa sobre l’estat de Susi es produeix quan els responsables del zoo han explicat i reiterat que la seva voluntat no és tan sols d’ampliar la zona dedicada als paquiderms si no també és la de buscar-li companyia, en un primer moment una parella i més endavant quan la nova instal·lació estigui enllestida de tota una manada. Com és habitual des de fa vàries dècades al zoo de Barcelona els animals nouvinguts serien animals nascuts en captivitat procedents d’altres complexes zoològics.
Parlem-ne una miqueta més, els de Libera, basant-se amb les tesis del biòleg especialista en paquiderms Daniel Turner, diuen que la Susi no viu en condicions òptimes, que està sola, trastornada i deprimida. Es queixen que el terra de ciment lesiona les potes (fa desenes d’anys que està sobre ciment i fins ara no es queixen!). En Saramago els dóna suport. Per altra banda el veterinari de mamífers del zoo diu que l’únic problema de la Susi és que té alguns episodis cíclics de descomposició deguts al menjar que li donen els visitants (acte totalment prohibit). Entre els que aposten pel projecte del zoo estan científics tan reputats com Josefina Castellví, Ramon Folch o Jorge Wagensberg. Qui s’equivoca? Qui té raó? Probablement les dues parts. El que sí és clar que tots volen el mateix: preservar la natura, la discrepància està en el mètode.
Sabeu què és un ferreret? Doncs és un petit gripau que no arriba als 4 cm de llargària, es caracteritza per tenir una llargues potes davanteres que el permeten ser un gran escalador. Només se’l troba a la serra de la Tramuntana (Mallorca) i és un dels amfibis europeus amb més perill d’extinció. Sabeu que gràcies al zoo de Barcelona, amb el programa de cria en captivitat del ferreret, aquest amfibi s’està tornant a introduir amb èxit al seu hàbitat natural? Sabeu que gràcies a l’exhibició d’animals els zoològics poden esmerçar esforços en l’estudi, la reproducció i la posterior reintroducció d’espècies en perill d’extinció? Sabeu que gràcies a l’espectacularitat, entre d’altres, dels gran mamífers el públic visita els zoos i ajuda, per tant, al seu manteniment?
Indubtablement, encara que d’una manera indirecta, els 5 o 6 mil quilos de l’elefanta Susi han ajudat a criar a centenars d’amfibis de 10 o 12 grams d’un espècie en greu perill d’extinció. Totes les vides són importants, ja sigui grans mamífers o petits gripaus, i des dels zoològics moderns es treballa per preservar-les de la millor manera possible. Cal que la tasca continuï. Cal que els deixem continuar. Per cert, de part dels ferrerets, gràcies Susi.
http://blogosferaamigosdefacebook.blogspot.com/
ResponEliminaHe colocado tu blog en una Blogosfera que llevo
Blogosfera Almeriense, pero he hecho un apartado para los amigos de Facebook, tu eres el 1º de la 2ª parte de Amigos de Facebook, cuando haya algunos más pienso darle mejor forma.
Un abrazo