divendres, 6 de febrer de 2009

Retorn a Sherwood




En va ple a les pàgines econòmiques de la premsa escrita d’avui que molts bancs internacionals decideixen rebaixar els sous dels alts executius. Els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA han establert moderar els seus. El president d’aquest darrer, en Francisco González, el 2007 va cobrar (segons la Vanguardia) només “algo más” de 5 milions d’euros.

Els mateixos bancs, per reduir el descens de beneficis incrementen el cost dels serveis als clients; avui fer ús de targetes, fer transferències...és força més car que l’any passat. La crisi no ha afectat tant com diuen a la banca: el Santander , per exemple, al 2008 “només” ha guanyat 8.876 milions d’euros, el que suposa una minva del 2% dels beneficis respecte a 2007. Crisi? Quina crisi?

A la societat espanyola els banquers estan passant de ser personatges respectats a ser considerats com uns individus que s’aprofiten de les circumstàncies adverses del demés. No s’entén que els crèdits que concedeix el govern als bancs aquests no els utilitzin per injectar-los al món productiu. Quantes petites i mitjanes empreses, quants autònoms cauran i hauran de tancar per que els banquers no han jugat el paper que una societat moderna espera d’ells?

Tenen sort en Botin i companyia que no estem a l’Anglaterra medieval que si no sortirien “Robin Hoods” de sota les pedres contra els perversos sheriffs de Nottingham.

Nota: Mentre escric aquetes ratlles m’ha arribat pel facebook una convocatòria de cassolada contra la banca. La crida la fa Avalot (els joves de UGT). Me’n alegro de la iniciativa, veig que no sóc l’únic que està descontent. El Robin Hood que portem dins està despertant. Benvingut sigui!

Ara us haig de deixar, recullo l’arc i cap a Sherwood falta gent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada