diumenge, 1 de febrer de 2009

Barcelona & Berlín & Brandt


Matí plujós de diumenge al Fòrum just al costat del centre de convencions. Assisteixo a un emotiu acte amb banda municipal inclosa, l’alcalde Hereu juntament amb l’alcalde de Berlín Klaus Wowereit ha inaugurat la plaça Willy Brandt. Dos alcaldes i dues ciutats s’han unit per homenatjar a un dels personatges europeus més influents de la segona meitat del segle XX. Fins aquí tot correcte, fins i tot normal, però resulta que comentant-ho a casa m’he trobat que els meus fills, en Pau (18) i en Nil (14), desconeixien qui va ser i què va representar la figura d’en Brandt. Això m’ha fet reflexionar i , a apart de fer-me adonar de com de ràpid passa el temps, m’he proposat recordar i escriure breument la història de Willy Brandt. Espero que com mínim els meus fills s’ho llegeixin. Però abans deixeu-me fer un suggeriment , per si algun responsable ho llegeix : en actes com aquests no estaria gens malament repartir una breu biografia de l’homenatjat . Fer política, fer pedagogia mai està de més. I ara un agraïment: gràcies a l’ajuntament de Barcelona per dedicar una plaça a un lluitador per la llibertat.

Nascut a Lübeck el 18 de desembre de 1913 Herbert Karl Frahm es va afiliar a les joventuts socialistes als 16 anys. Quan els nazis inicien les seves “ràzzies”, quan conjuntament amb els seus mestres i companys comença a rebre les conseqüències del nazisme, quan la seva activitat política fa perillar la seva existència, s’exilia a Noruega, es nacionalitza, continua lluitant contra la dictadura del seu país, és l’any 1933. Adopta el nom Willy Brandt que conservarà fins la seva mort. Durant la guerra civil espanyola recolza la república i participa com un més en els fets de maig al costat del POUM. Retorna a Noruega on es fa periodista . L’any 1940 amb la invasió nazi de part de la península escandinava es veu obligat a exiliar-se a Suècia on fa d’enllaç entre la resistència noruega i l’alemanya.

Un cop acabada la guerra mundial pot retornar a Alemanya i recupera la nacionalitat, s’instal·la a Berlín i s’afilia al SPD. Entra com a diputat al Bundestag al 1949. Alcalde de Berlín entre el 57 i el 66 , President del SPD a partir del 65 i canceller de la República Federal d’Alemanya del 69 al 74. Sense abandonar els seus ideals impulsa estratègies de no confrontació, de diàleg i de concertació, promotor de l’“Ostpolitic” condueix a la signatura de no agressió entre Alemanya Occidental, la URSS i Polònia. Premi Nobel de la Pau al 1971, artífex de la unitat alemanya i sempre discriminat pels conservadors, té al 1989 la satisfacció de pronunciar el discurs en la reinstal·lació del parlament alemany al Berlín unificat. Del 1979 fins la seva mort al 1992 és president de la Internacional socialista.

Reduir la biografia d’en Willy Brandt, en dos paràgrafs pot semblar , i és, una simplificació, però per comprendre una mica més a aquest personatge he trobat, remenant per internet, una definició d’en Brandt publicada a la revista del POUM , la Batalla en el seu número 171 de novembre de 1969:

“Willy Brandt, en cambio, es un antinazi auténtico, un antiguo exiliado, un socialista y, para postre, un hombre que estuvo al lado de la clase obrera durante la Revolución y la guerra civil españolas.”

Necessitem més definicions? Crec que sobren les paraules. Gràcies Barcelona, gràcies Berlín, gràcies Brandt.

1 comentari: