A la tarda del 29 d’octubre de 1964 el “pueblo de Barcelona” estava convocat a la inauguració d’un monument que exaltava la figura d’en José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange. El professor Plaja, el mestre d’espanyol de l’Escola Italiana de Barcelona, no va voler ser menys i va “convidar” insistentment a les seves deixebles a assistir a l’homenatge. Una alumna seva, una nena de 12 o 13 anys amb cua de cavall, seguint la seva intuïció o potser el que ja eren els seus principis no hi va voler anar. La nena es va estalviar un seguit de discursos patriòtics, es va guanyar l’esbronc del mestre i el reconeixement dels seus pares.
El monument i els barcelonins ha conviscut gairebé 45 anys. La construcció ha sofert pintades i petards de baixa intensitat, ha estat marc de concentracions de falangistes i de reunions de nostàlgics del franquisme i de l’ultra dreta. Al juliol del 1981 l’ajuntament va retirar el “yugo y las flechas” i tota la simbologia falangista, conservant, però, la seva estructura. Per fi a l’any 2009, i en compliment de la llei de memòria històrica, el monument s’està enderrocant. S’acaba així amb una illa ancorada en el passat , una espècie de darrer bastió del franquisme en la Barcelona democràtica. Finalment els barcelonins i en especial els veïns de Sarrià-Sant Gervasi, de l’Eixample i de Les Corts (que l’havíem de veure cada dia) ens lliurarem d’un mal record.
La nena, que no va obeir al mestre, veurà complerts els seus desitjos; el monument ja no hi és. Va per tu, Montse!
Estic contenta, avui ja no existeix.
ResponEliminaMontse