Sempre m’han interessat les relacions internes que es produeixen entre les cúpules i les bases dels partits. Sistemes de representació, mètodes de decisió, democràcia, consultes, disciplina... Intento, en la mida del possible, entendre i defendre la posició de la gent de la base, militants i simpatitzants; admiro la seva dedicació desinteressada i més d’alguna vegada n’he fet elogi públicament.
A la jornada sobre ”Diàlegs a la xarxa” organitzada per la sectorial de ciberactivisme pel PSC vaig tenir l’oportunitat d’escoltar al president Montilla i algunes de les seves opinions sobre el món de la xarxa. Els compromisos 2.0 que va prendre es podrien resumir en: universalitat, neutralitat sense censura, i equilibri entre llibertat i la defensa capital creatiu. Amb això ja n’hagués hagut prou, però, a banda -i com a Primer Secretari del PSC- Montilla ens va sol•licitar a tots els assistents la nostra participació activa a la xarxa. Ens demanava una acció continuada i ferma per guanyar políticament la xarxa.
Però Montilla no es va quedar aquí, ens demanava perfil propi, ens demanava trencar la uniformitat, ens demanava esperit crític, ens demanava creativitat, ens demanava, en definitiva, que fóssim lliures i que exercíssim de socialistes a la xarxa. El president Montilla encara va anar més lluny, ens va exigir que no fóssim clònics, que no seguíssim consignes, ens recordava que la llibertat d’expressió a la xarxa ha de servir d’altaveu de les múltiples veus i matisos que conformen el pensament de l’esquerra, dels i les progressistes, dels i les socialistes.
Reconforten les paraules d’en Montilla, no és la primera vegada que el sento amb afirmacions en aquesta direcció. Fa poc en el plenari de la Conferència Oberta afirmava que “no vull un partit monolític, sinó dinàmic; no vull un partit tancat en sí mateix, sinó obert a tots els progressistes”. No podia ser d’una altra manera, i ahir el Primer Secretari del PSC es va posicionar en contra una lluita ideològica a la xarxa on tots siguin clons, on tothom defensi el mateix, on només s’obeeixen consignes, on les persones no tinguin criteri propi. Montilla, a diferència d’altres líders de l’arc parlamentari català, no vol tenir un exèrcit de zombies que acaten cegament les ordres al dictat. No vol “Soldats Universals”, vol persones amb criteri que defensin, des del punt de vista de cada un, els valors de l’esquerra.
Personalment, amb aquets paràmetres d’actuació, em sento còmode. Les meves accions a la xarxa són exclusivament meves i el meu partit les respecta, que més puc demanar?
A la jornada sobre ”Diàlegs a la xarxa” organitzada per la sectorial de ciberactivisme pel PSC vaig tenir l’oportunitat d’escoltar al president Montilla i algunes de les seves opinions sobre el món de la xarxa. Els compromisos 2.0 que va prendre es podrien resumir en: universalitat, neutralitat sense censura, i equilibri entre llibertat i la defensa capital creatiu. Amb això ja n’hagués hagut prou, però, a banda -i com a Primer Secretari del PSC- Montilla ens va sol•licitar a tots els assistents la nostra participació activa a la xarxa. Ens demanava una acció continuada i ferma per guanyar políticament la xarxa.
Però Montilla no es va quedar aquí, ens demanava perfil propi, ens demanava trencar la uniformitat, ens demanava esperit crític, ens demanava creativitat, ens demanava, en definitiva, que fóssim lliures i que exercíssim de socialistes a la xarxa. El president Montilla encara va anar més lluny, ens va exigir que no fóssim clònics, que no seguíssim consignes, ens recordava que la llibertat d’expressió a la xarxa ha de servir d’altaveu de les múltiples veus i matisos que conformen el pensament de l’esquerra, dels i les progressistes, dels i les socialistes.
Reconforten les paraules d’en Montilla, no és la primera vegada que el sento amb afirmacions en aquesta direcció. Fa poc en el plenari de la Conferència Oberta afirmava que “no vull un partit monolític, sinó dinàmic; no vull un partit tancat en sí mateix, sinó obert a tots els progressistes”. No podia ser d’una altra manera, i ahir el Primer Secretari del PSC es va posicionar en contra una lluita ideològica a la xarxa on tots siguin clons, on tothom defensi el mateix, on només s’obeeixen consignes, on les persones no tinguin criteri propi. Montilla, a diferència d’altres líders de l’arc parlamentari català, no vol tenir un exèrcit de zombies que acaten cegament les ordres al dictat. No vol “Soldats Universals”, vol persones amb criteri que defensin, des del punt de vista de cada un, els valors de l’esquerra.
Personalment, amb aquets paràmetres d’actuació, em sento còmode. Les meves accions a la xarxa són exclusivament meves i el meu partit les respecta, que més puc demanar?
D'acord. Això així és molt bonic. Però et poso un exemple hipotètic, ja que una cosa són les idees i una altra els fets que passen dia a dia..
ResponEliminaQuan es discuteix la llei d'avortament jo publico el post següent:http://www.sylvieperez.net/2009/11/de-lavortament-la-pindola-postcoital-i.html
Això és el que jo realment opino, jo persona física. Que passaria si jo sóc persona política militant del psc?
És un petit exemple només, però segur que en la cotidianitat trobes molts més..
Sylvie:
ResponEliminaCertament a vegades és difícil estar d'acord en tot el que diu la línia oficial del partit, sigui quin sigui. Estem afilats a un partit i no a un altre perquè les coincidències ideològiques són moltes. Seria estrany estar d'acord en tot, fins i tot els màxims dirigents no estan plenament d'acord amb algunes de les decisions que es prenen, però aquí entra el tema de la disciplina i l'acceptació de la voluntat majoritària.
M’he trobat sovint que el partit pren postures distintes a les que jo agafaria. Intento fer arribar les meves discrepàncies pels canals orgànics, penso que no és bo mostrar les divergències en públic. Ara bé, quan el partit no té una opinió presa, tenim tot el dret a dir la nostra. Jo no em tallo ni un pel i ho proclamo per on calgui , com exemple el meu antitaurinisme declarat i els meus variats apunts al meu bloc sobre el tema.
Sobre la teva posició sobre la píndola postcoital penso que no diferim gaire de la línia “oficial”, tots i totes estem per potenciar l’educació i per tant la prevenció.