La vaca Daisy, el telèfon mòbil i la política

Desprès de més de 35 anys d’estar implicat d’una forma activa en política encara em sorprèn veure com que hi ha persones que li dediquen part del seu temps lliure. Certifico que quan la tastes la política enganxa. Un exemple del que dic ha estat aquest dissabte de cap de setmana llarg a Barcelona, el dilluns és festa; la sala Ernest Lluch a la seu del PSC plena amb un centenar llarg de ciberactivistes – armats de blackberrys, iphones i netbooks fins a les dents- per participar a la Jornada “Diàlegs en xarxa”. El matí s’ha fet curt.

Ahir llegia al Twitter una frase de l’Edgar Rovira que em va fer pensar: “Al 95% de les conferències sobre política 2.0 s'hi diu exactament el mateix”. Seria la nostra trobada una de tantes? En trauríem algun profit? Ara, quan ja fa uns hores que sóc a casa, puc afirmar que no hem perdut gens el temps, seguim fent passos i cada cop en som més. Noves idees, nous reptes: el President Montilla ens demana un exèrcit d’activistes amb criteri propi i esperit lliure per difondre i ,si cal, defendre el projecte socialista front la dreta.

No tinc la intenció de sintetitzar tot el que s’ha dit. Segur que molts ho faran molt millor que jo. Em centraré amb part de la interessant ,com sempre, intervenció d’en Antoni Gutiérrez Rubí. L’Antoni ens ha parlat de la política de butxaca – no us perdeu la presentació - . Ens ha explicat amb brevetat, claredat i contundència les possibilitats que tenen les prestacions dels telèfons mòbils actuals en la política. L’organització política que millor, i abans, ho entengui i ho aprofiti tindrà molt de guanyat. Estic plenament d’acord amb els plantejaments d’en Gutiérrez Rubí, el temps d’anar a penjar cartells ha d’estar ben desat al calaix dels records. La societat del segle XXI ens obre nous canals de comunicació, però també ara que hi ha més instruments per informar és més difícil que abans, cal aprendre’n . La síntesi de l’exposició: tots portem el mòbil a la butxaca; si el PSC , per tant els seus missatges, no esta a les butxaques dels ciutadans no estarem al seu cor ni al seu cap.

De la magnífica exposició d’en Gutiérrez Rubí, només n’he trobat una discrepància amb la frase final; crec que si els ciutadans i les ciutadanes no ens tenen al cor no ens tindran mai a la butxaca i per tant al seu cap.

Fa uns mesos, vaig llegir que la Universidad de Newcastle a Anglaterra havien fet un estudi a 516 granges on es produïa llet. Sabeu quina conclusió van treure? Doncs que a les granges on les vaques no només eren un número sinó que tenien nom propi la producció de llet superava la mitjana. Fins a 500 litres de llet més per vaca i any, més d’un litre de llet diari. Només per tractar a les vaques d’una manera individualitzada, amb “carinyo”, produeixen més. Les persones som com les vaques; ens mouen i ens motiven els sentiments. La dreta es mou per interessos econòmics. Una política d’esquerres sense sentiments no és res, simple gestió.

Per anar acabant. Sí a la política a la xarxa, sí la política via mòbil però perquè funcioni abans hem de “tornar a robar el cor a la gent”.

Finalment us deixo amb unes frases d’en Joan Reventós que sempre m’han agradat i que avui són més vàlides que mai i que gràcies “Sant Google” he trobat sense problemes i a l’instant:

"El socialime, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla".

Nota al marge pels meus detractors: comunico que ja sé que “carinyo” és una castellanada però és una paraula que empro constament.