dissabte, 22 de maig de 2010

La vaca Daisy, el telèfon mòbil i la política


Desprès de més de 35 anys d’estar implicat d’una forma activa en política encara em sorprèn veure com que hi ha persones que li dediquen part del seu temps lliure. Certifico que quan la tastes la política enganxa. Un exemple del que dic ha estat aquest dissabte de cap de setmana llarg a Barcelona, el dilluns és festa; la sala Ernest Lluch a la seu del PSC plena amb un centenar llarg de ciberactivistes – armats de blackberrys, iphones i netbooks fins a les dents- per participar a la Jornada “Diàlegs en xarxa”. El matí s’ha fet curt.

Ahir llegia al Twitter una frase de l’Edgar Rovira que em va fer pensar: “Al 95% de les conferències sobre política 2.0 s'hi diu exactament el mateix”. Seria la nostra trobada una de tantes? En trauríem algun profit? Ara, quan ja fa uns hores que sóc a casa, puc afirmar que no hem perdut gens el temps, seguim fent passos i cada cop en som més. Noves idees, nous reptes: el President Montilla ens demana un exèrcit d’activistes amb criteri propi i esperit lliure per difondre i ,si cal, defendre el projecte socialista front la dreta.

No tinc la intenció de sintetitzar tot el que s’ha dit. Segur que molts ho faran molt millor que jo. Em centraré amb part de la interessant ,com sempre, intervenció d’en Antoni Gutiérrez Rubí. L’Antoni ens ha parlat de la política de butxaca – no us perdeu la presentació - . Ens ha explicat amb brevetat, claredat i contundència les possibilitats que tenen les prestacions dels telèfons mòbils actuals en la política. L’organització política que millor, i abans, ho entengui i ho aprofiti tindrà molt de guanyat. Estic plenament d’acord amb els plantejaments d’en Gutiérrez Rubí, el temps d’anar a penjar cartells ha d’estar ben desat al calaix dels records. La societat del segle XXI ens obre nous canals de comunicació, però també ara que hi ha més instruments per informar és més difícil que abans, cal aprendre’n . La síntesi de l’exposició: tots portem el mòbil a la butxaca; si el PSC , per tant els seus missatges, no esta a les butxaques dels ciutadans no estarem al seu cor ni al seu cap.

De la magnífica exposició d’en Gutiérrez Rubí, només n’he trobat una discrepància amb la frase final; crec que si els ciutadans i les ciutadanes no ens tenen al cor no ens tindran mai a la butxaca i per tant al seu cap.

Fa uns mesos, vaig llegir que la Universidad de Newcastle a Anglaterra havien fet un estudi a 516 granges on es produïa llet. Sabeu quina conclusió van treure? Doncs que a les granges on les vaques no només eren un número sinó que tenien nom propi la producció de llet superava la mitjana. Fins a 500 litres de llet més per vaca i any, més d’un litre de llet diari. Només per tractar a les vaques d’una manera individualitzada, amb “carinyo”, produeixen més. Les persones som com les vaques; ens mouen i ens motiven els sentiments. La dreta es mou per interessos econòmics. Una política d’esquerres sense sentiments no és res, simple gestió.

Per anar acabant. Sí a la política a la xarxa, sí la política via mòbil però perquè funcioni abans hem de “tornar a robar el cor a la gent”.

Finalment us deixo amb unes frases d’en Joan Reventós que sempre m’han agradat i que avui són més vàlides que mai i que gràcies “Sant Google” he trobat sense problemes i a l’instant:

"El socialime, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla".

Nota al marge pels meus detractors: comunico que ja sé que “carinyo” és una castellanada però és una paraula que empro constament.

4 comentaris:

  1. jajajaja!!! lo de les vakes m'ha arribat a les neurones. Ho sento, ja ho he dit akest matí (a #Diàlegs com a @cikatricstrans) es al pensament de la gent ke hem d'arribar. El ke hem de fer es ser persones ke transmetem ideología, no gestió només. I la hem de transmetre de manera clara i contundent, no sempre d'akestes maneres pragmàtikes ke tant sovint alguns i algunes estant tentats de fer.
    En fi, espero ke continuis passejant de tant en tant per Cicatrices ke continua sent un blog activista
    I tambè et vull demanar ke feu el favor de trucar a CanalCatalàTv al programa Catalunya Opina on moltes tards em toca barallar-me amb la dreta mès aferrissada del nostre pais i la gent ke truca sempre es contra tot sociata ke se mueva, com el Cuní vaja, jejeje!!!
    Bon capde setmanallarg

    ResponElimina
  2. Enrric:

    "amb carinyo", seguint les paraules de JR també "...........i en un sentiment de responsabilitat vers la col·lectivitat....
    Gràcies per la feina d'aquest mati i per l'article.

    Carme

    ResponElimina
  3. A la Krme i a la Carme:
    Gràcies pels vostres comentaris, per resumir crec que una ideología sense sentiments no és res. Cap i cor han d'anar de la mà.

    ResponElimina
  4. Enric, totalment d'acord: al partit tens exemples propers de que cap i cor han d'anar junts, com:
    LA VANGUARDIA (24.5/10)
    Bartomeu Muñoz (Secretario Primero del PSC) ganó un millón de euros en el puerto de Badalona.
    Un registro en casa del ex alcalde de Santa Coloma puso al juez sobre la pista del dinero | El político, según la investigación, también recibió joyas, obras gratis en su casa e inmuebles en operaciones ilícitas.

    Una abraçada.

    ResponElimina