Això d’estar connectat constantment a Internet i consultant el que fan les meves amistats del Facebook et reporta sovint alguna sorpresa.
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de veure les fotos del mercat de Moran que ha penjat el meu amic Víctor que està de professor a Corea del Sud.
Una primera impressió, un mercat com qualsevol altre, molta gent –en aquest cas coreans i coreanes- tafanejant en busca de la millor oferta. Multitud de productes en venda, com a tot arreu.
De sobte m’aturo a observar detigudament una foto que em crida especialment l’atenció: una gàbia plena de gossos. Comença la meva sospita que es confirma amb la foto següent: un gos mort a punt per ser trossejat. No m’escandalitzo, cada cultura té les seves costums gastronòmiques. La carn de gos forma part de la tradició culinària coreana i no té perquè canviar (tot i que sembla que la tendència a consumir carn de gos va disminuint). De la mateixa manera que a casa nostra mengem vaques o conills, ells mengen gossos. Des del punt de vista occidental pot produir-nos esgarrifances, però en la mesura que son criats per a l’alimentació humana i, en principi, en unes condicions dignes no tinc res a objectar.
Probablement algú que llegeixi això posarà el crit el cel. Si ho veu algun periodista serà capaç de publicar a tota pàgina que estic a favor de matar gossos i -fins i tot- alguns en demanaran la meva dimissió. Però la cosa no es així, jo només relato un fet: a Corea mengen gossos i crec que cal respectar-los (als coreans).
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de veure les fotos del mercat de Moran que ha penjat el meu amic Víctor que està de professor a Corea del Sud.
Una primera impressió, un mercat com qualsevol altre, molta gent –en aquest cas coreans i coreanes- tafanejant en busca de la millor oferta. Multitud de productes en venda, com a tot arreu.
De sobte m’aturo a observar detigudament una foto que em crida especialment l’atenció: una gàbia plena de gossos. Comença la meva sospita que es confirma amb la foto següent: un gos mort a punt per ser trossejat. No m’escandalitzo, cada cultura té les seves costums gastronòmiques. La carn de gos forma part de la tradició culinària coreana i no té perquè canviar (tot i que sembla que la tendència a consumir carn de gos va disminuint). De la mateixa manera que a casa nostra mengem vaques o conills, ells mengen gossos. Des del punt de vista occidental pot produir-nos esgarrifances, però en la mesura que son criats per a l’alimentació humana i, en principi, en unes condicions dignes no tinc res a objectar.
Probablement algú que llegeixi això posarà el crit el cel. Si ho veu algun periodista serà capaç de publicar a tota pàgina que estic a favor de matar gossos i -fins i tot- alguns en demanaran la meva dimissió. Però la cosa no es així, jo només relato un fet: a Corea mengen gossos i crec que cal respectar-los (als coreans).
Avui només has fet dues faltes d'ortografia. Felicitats, vas millorant.
ResponEliminaJo he trobat una més. Tot i així, va millorant.
ResponEliminaÀnim, Llorens, no defalleixis, que els polítics sou els models en què ens hem de fixar "el poble".
("Poble" que us paga el salari amb el nostre esforç per a que viatgeu i visqueu sense grans problemes).
Eiii Enric!!
ResponEliminaM'alegro que t'hagin agradat les fotos.
Totes les societats tenen les seves complexitats, i la coreana no és una execpció. Hi ha un debat una mica semblant al nostre sobre els toros, però no centrat en menjar gos si o no: el tema és la forma d'execució, que sembla que tradicionalment era una mica salvatge.
En el mercat vaig tenir la oportunitat de veure'n una en directe. Entre udols varen apartar al escollit de la resta i el portaren a una caseta on els udols, de cop, es silenciaren. Podria jurar que vaig veure un coreà picana electrica en ristre. Si és així, tot i que no negaré que la escena encongia el cor, és exactament el mateix procediment que apliquem als porcs a la nostra matança.
Com bè dius, cal apropar-se a un tema tant pelut amb molt de respecte.
Els gossos si, els braus no... Tu no ets coherent... Cap al metge falta gent...
ResponEliminaSobre la meva coherència:
ResponEliminaEstic en contra les curses de braus, pel que representa d’espectacle i sofriment dels animals. En canvi , no estic en contra de la cria – en condicions raonables- d’animals per a la manutenció humana- siguin braus, conills o pollastres -. Tot i que personalment no em fa cap gràcia, entenc que hi hagi regions a la terra on la carn de gos sigui apreciada i contra això no tinc res a dir.
Sr. Llorens, tinc curiositat de saber com va el tema de les acusacions contra Juan Antonio Samaranch.
ResponEliminaGràcies i salutacions.
Quina difrència hi ha entre una cursa de braus i treure la pell a un gos (normalment encara viu) en un mercat de Corea? El factor cultural espanyol és diferent al coreà? O com un es lluny i és no espanyol no molesta? COHERÈNCIA
ResponEliminaDisculpi senyor anonim, però treure la pell d'un gos viu no és el que jo vaig veure al mercat... El que vosté hagi sentit dir, o vist a algun video a internet, o no se jo... això ja no ho puc saber. Però jo era allí i dic que als gossos coreans els sacrifiquen com nosaltres als nostres porcs. Menja pernil vosté?
ResponEliminaEl senyor anònim menja pernil, li encanten els braus i té indiferència davant que els gossos estiguessin, a la seva experiència, vius... Solsament jutjava la incoherència de l'Enric...
ResponElimina