diumenge, 30 de maig de 2010

Discrepar no és insultar ni amenaçar


A vegades les circumstàncies et porten a situacions que no t’agraden. Desprès de pensar-m’ho molt he decidit moderar els comentaris del meu bloc.

He mantingut els comentaris oberts des de que fa gairebé un any i mig vaig iniciar el bloc. Pensava, i encara ho segueixo fent, que és bo que tothom tingui l’oportunitat d’expressar-se lliurement. No vaig escoltar tots els que, una i una altra vegada, em recomanaven filtrar els comentaris. Finalment, i molt a contra cor, els he hagut de fer cas.

Darrerament alguns dels comentaris que es produïen al meu bloc -a casa meva- no eren simples preses de posició o discrepàncies, molts arribaven a l’ insult i a les amenaces. Insults barroers i amenaces físiques. Com que penso que la funció del meu bloc no és obrir ferides, sinó que intento que sigui un lloc on pugui expressar i compartir alguna de les meves idees o vivències –de les que tothom té el dret a estar en desacord-, he decidit moderar el comentaris a partir d’avui.

Seguiré, com no podria ser d’una altra manera, acceptant les critiques i discrepàncies però sense insults ni amenaces. He hagut de prendre una decisió que no tenia ganes de fer: hauré de “controlar” els comentaris, a partir d’ara els incivilitzats no tindran espai a casa meva.

7 comentaris:

  1. Com ha de ser! S'ha de ser intolerant amb els intolerants. Ens ha costat molt arribar fins aquí i hem de lluitar per las llibertats de tots, i que no sortin guanyant els que ho conculquen tot en nom de un llibertinatge que només afavoreix a quatre incivics i perjudica a una majoría.
    Un petó!

    ResponElimina
  2. La vida és així, Enric!I moltes vegades, la majoria, la nostra llibertat està absolutament condicionada per un munt de brètols.

    ResponElimina
  3. Benvingut al club. A CIcatrices Transgenicas ens entren els Mandefender a insultar amb aquells tipics tòpics referents a les feministesi al feminisme. Confonen masclisme i sexisme amb feminisme que es una eina d'anàlisi social. Una eina que ens ha permès que la nostra societat sigui un xic mès equitativa i paritària, encara que no massa laica.
    Crec que ja es hora de que mostrem la nostra intolerància amb totes aquelles costums, religioses o no, que conculquen els drets de les persones. I que no confonguem cultura i multiculturalitat amb subiugació.
    Tambè comença a ser hora de mostrar la nostra beligerància contra qui invocant la llibertat reivindica costums, tradicions, etc. que conculquen els drets de les persones.
    Tambè hem de tenir molt clar que fins que el nostre espai no sigui plenament laic sempre es produiran colussions entre les persones que invoquen costums ancestrals i els drets de les persones.
    I hem de tenir present que per a defensar els drets de les persones moltes vegades haurem d'anar mès enllà del espai públic.
    ¿o es que avui consentiriem la violència sexista en l'espai privat? ¿Vàrem fer informes juridics variats per arribar a la conclussió de que aquest tipus de violència era perseguible a qualsevol lloc? No. Per tant, defensem els drets de les persones, perseguim els qui els arrabasen en qualsevol indret.
    oigss!!! m'ha sortit un miting!! jejeje!!! ;-)
    Ptonsss!!!

    ResponElimina
  4. Em sembla molt be que ho facis.
    Tot es pot discutir amb arguments, les persones podem manifestar al no estar d'acord sense necessitat de posar adjectius,feridors simplement argumentant, així de facil, així de civíc, així de democratic.
    Un petó

    ResponElimina
  5. Un aplaudimen per el teu miting Krme Freixa!

    ResponElimina
  6. La meva postura la baso amb l'article 11 de la declaració dels drets humans: «La libre comunicación de pensamientos y opiniones es uno de los derechos más preciosos del hombre; todo ciudadano puede por lo tanto hablar, escribir e imprimir libremente, si bien es responsable del abuso de esta libertad en los casos determinados por la ley.»

    He decidit moderar perquè hi ha gent que això no ho entén.

    Gràcies pel vostre suport

    ResponElimina
  7. Endavant,és important saber discrepar però amb responsabilitat i respecte, molt de respecte. Una abraçada i tot el meu suport. Marta Hereu

    ResponElimina