Festes amb animals, festes bèsties

Comença l’estiu, tornen les festes populars: Sant Joan, Sant Pere, les festes majors. Impera la calor i les ganes de gresca. Però, com cada any, a molts pobles i ciutat del nostre país es tornen a repetir les folklòriques tradicions que impliquen disposar d’animals pel gaudi de la gent. El bous, les ”corridas”, ànecs, gallines, cabres, ases, vaques... fins i tot formigues formen part de la tradició cultural de les nostres viles.

Fina aquí una realitat, ara bé, una realitat que manté un debat obert entre els partidaris i detractors d’aquest tipus de festes. Per una banda estan els qui diuen que la tradició ho és tot, que és cultura, que és art, que algunes de les festes tenen segles de vida. Per altra, entre els que em vanaglorio de ser-hi, estan els qui diuen que la utilització d’animals a les festes no hauria d’estar permesa. La polèmica està servida.

Només apuntaré uns petits arguments en contra aquest tipus d'actes: les tradicions són bones, no es bo perdre les arrels, però el que tampoc és bo es mantenir-se en el passat, cal evolucionar. La cultura comporta dinamisme i canvis. Els temps han canviat, i seguiran canviant, el que abans donàvem per bo ara ja no ho és. El món evoluciona, i de la mateixa manera que estem en contra de costums com la pena de mort, les lapidacions o les extirpacions de clítoris, també ho hem d’estar contra qualsevol forma de maltractament dels animals. És per això que cal lluitar per la supressió de tot tipus de festes que impliquin el maltractar algun ésser viu, ja siguin persones (boxa), braus (toros), o formigues ...

El meu fill petit anirà a viure uns mesos als Estats Units, a Westport, Indiana. Un poblet agrícola de 1010 habitants, a cosa d’una hora d’Indianàpolis . Sabeu quina és la seva festa major d’estiu? La caça amb sedàs de l’ànec al riu. El que té de bo és que els ànecs són de plàstic. Encara haurem de rebre lliçons d’aquests ianquis? Quan n’aprendrem?