Me’n acabo d’assabentar de la mort de l’actor David Carradine. No sóc gens amant de les necrològiques, al contrari, però en Carradine forma part de la meva història. Recordo els dissabtes a la nit veient la sèrie Kung Fu, una barreja de western i filosofia zen, era de les poques coses que feien a la tele que es podia veure. Vèiem la sèrie a casa d’una amiga i més tard sortíem tota la colla a prendre alguna coseta. Ja han passat molt anys, parlo del curs 74-75.
Més tard m’he anat retrobat amb el Carradine a diverses pel·lícules , però vaig acabar de redescobrir-lo amb la magnífica Kill Bill de Tarantino compartint cartell amb Uma Thurman. Tinc els dos volums a casa i molt sovint la reveiem amb els meus fills, és la nostra peli de capçalera.
Més tard m’he anat retrobat amb el Carradine a diverses pel·lícules , però vaig acabar de redescobrir-lo amb la magnífica Kill Bill de Tarantino compartint cartell amb Uma Thurman. Tinc els dos volums a casa i molt sovint la reveiem amb els meus fills, és la nostra peli de capçalera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada