dilluns, 23 de març de 2009

Platko, Sindreu i Barcelona


Qui li havia de dir a aquell jugador hongarès, que va defensar als anys vint i durant 8 anys la samarreta blaugrana, i que més tard seria per dues vegades l'entrenador que seria homenatjat noranta anys desprès a la ciutat que el va acollir? Qui va ser Franz Platko?
Fitxat pel Barça per substituir a Ricardo Zamora, ràpidament es va anar convertint en el nou mite del barcelonisme. La seva glòria, però, va tocar el cel quan la tarda del 20 de maig del 1928, en un partit de la final de Copa jugat al Sardinero contra la Real Sociedad de San Sebastián. A la primera part, en un moment de gran pressió de l’equip donostiarra, es va llançar als peus del davanter Cholin per agafar la pilota. Va aconseguir aturar-la però també va rebre un fort cop al cap. Resultat: un gran trau, retirada del camp i sis punts de sutura. Malgrat els consells del metge i amb el cap embenat, va fer un gran esforç, va tornar al terreny de joc a la segona part i va acabar fent un gran partit. El poeta Rafael Alberti present a l’estadi va quedar impressionat i li va dedicar un poema que encara faria créixer més la llegenda.


Oda a Platko

Ni el mar,
que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.
Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
Camisetas reales,contrarias, contra ti, volando y arrastrándote.
Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo!
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.
El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.
Azul heróico y grana,
mando el aire en las venas.
Alas, alas celestes y blancas,
rotas alas, combatidas, sin plumas,
escalaron la yerba.
Y el aire tuvo piernas,
tronco, brazos, cabeza.
¡Y todo por ti, Platko,
rubio Platko de Hungría!
Y en tu honor, por tu vuelta,
porque volviste el pulso perdido a la pelea,
en el arco contrario al viento abrió una brecha.
Nadie, nadie se olvida.
El cielo, el mar, la lluvia lo recuerdan.
Las insignias.
Las doradas insignias, flores de los ojales,
cerradas, por ti abiertas.
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Ni el final: tu salida,
oso rubio de sangre,
desmayada bandera en hombros por el campo.
¡Oh, Platko, Platko, Platko
tú, tan lejos de Hungría!
¿ Qué mar hubiera sido capaz de no llorarte ?
Nadie, nadie se olvida,
no, nadie, nadie, nadie.



Qui li havia de dir a aquell jove periodista esportiu que va dedicar un cal·ligrama a Platko que un dia, noranta anys més tard, la seva obra seria reconeguda per la ciutat de Barcelona? Qui va ser Carles Sindreu? Descrit per Josep M. Cadena com “escriptor , periodista i ciutadà promotor d’avantguardes”, en Carles Sindreu va destacar per la innovació dels seus cal·ligrames i els seus poemes visuals sempre lligats a un gran humorisme i un noucentisme innat.

El passat diumenge es va inaugurar a la Travessera de les Corts 72, molt a prop del Camp Nou, la decoració d’una paret mitgera amb el cal·ligrama d’en Sindreu sobre el Platko. L’Institut de Paisatge Urbà, un cop més, amb els seus projectes de remodelació ha volgut transformar un petit espai en un petit paisatge. Dit i fet , l’espai escollit aconsegueix un gran impacte visual. Platko i Sindreu units per sempre a Barcelona. I Barcelona una mica més bonica.

video

2 comentaris:

  1. Hola Enric!
    Platko, una gran figura del barcelonisme.
    Gràcies per l´invitació.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  2. Hola Enric,
    si vols encara pots passar per la Biblioteca de Catalunya els propers dies 4, 5 i 11 de maig (21h) a veure l'obra de teatre que dediquem a en Sindreu. Cordialment,

    ResponElimina