Albert Einstein deia que durant les crisis neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Avui parlarem de bicicletes. D’entrada us podreu estranyar i us preguntareu què te a veure les bicicletes amb l’afirmació d’en Einstein. Doncs bé, la connexió està en l’oportunitat que dóna la crisi per reforçar la utilització de la bicicleta com a mètode de transport habitual a Barcelona. En temps de crisi la població està desorientada, espantada, es retreu la despesa privada i es modera el consum, es produeix un canvi d’hàbits. Està demostrat que a la ciutat fer servir el cotxe pels desplaçaments interiors és lent i molt car. La bicicleta, en canvi, és un transport barat, no es paga ni benzina ni impostos, fer-la servir és una bona solució per reduir les despeses privades , una forma de minimitzar els efectes de la crisi en els particulars. Si a part d’això afegim que la bici és més ràpida que el cotxe en distàncies curtes o mitjanes; que beneficia l’estat físic del qui l’utilitza, ajudant en la prevenció de malalties, i que contribueix en la reducció de contaminació ambiental i acústica, la resposta serà clara: cal potenciar el seu ús.
Algunes dades. Es calcula que actualment es fan uns 90.000 desplaçaments diaris en bicicleta, 35.000 són amb el servei del Bicing, que té uns 186.000 abonats i 400 estacions. Ja s’han superat el problemes que va generar la seva implantació i ja és un fet social. El sistema de bicicleta pública barceloní és pioner i és un referent a moltes ciutats del món. Un 30 % dels seus viatges es combinen amb altres sistemes de transport. Paral·lelament es calcula que Barcelona té un parc de més de 300.000 bicicletes privades. La ciutat compta amb 140 km de carril bici i s’espera que a final del mandat municipal s’arribi als 200. Tot i que hi han aparcaments per tota la ciutat, l’increment del nombre de bicicletes fa que no siguin del tot suficients. Tot ciutadà, seguint un sèrie de condicions, espai i demanda suficient, té dret a demanar un nou emplaçament. S’ha obert una oficina municipal de la bicicleta que té com objectiu informar als usuaris i impulsar aquests mitjà de transport sostenible.
Tornem-hi. Si volem potenciar l’energia neta, si volem tendir cap a l’emissió zero a la ciutat, haurem de fer la mobilitat ciutadana encara més intel·ligent i eficient, l’ús de la bicicleta ha de ser l’espina dorsal del tràfic en superfície. Hem de fer irreversible aquesta pràctica, els ciutadans i ciutadanes hem de forçar a l’administració a accelerar el canvi cap una ciutat cada cop més tranquil·la. Un canvi que exigeix més inversions per part del govern de la ciutat, fins i tot per sobre de les previsions: més carrils, més aparcaments... Inversions que obtindran en breu un retorn important: menys emissions de CO2 i més salut. Si posem en una balança el que ens costarà aquest esforç i els béns que produirà veurem, sense dubte, que es tracta d’una inversió òptima.
Atreveix-te Barcelona.
Algunes dades. Es calcula que actualment es fan uns 90.000 desplaçaments diaris en bicicleta, 35.000 són amb el servei del Bicing, que té uns 186.000 abonats i 400 estacions. Ja s’han superat el problemes que va generar la seva implantació i ja és un fet social. El sistema de bicicleta pública barceloní és pioner i és un referent a moltes ciutats del món. Un 30 % dels seus viatges es combinen amb altres sistemes de transport. Paral·lelament es calcula que Barcelona té un parc de més de 300.000 bicicletes privades. La ciutat compta amb 140 km de carril bici i s’espera que a final del mandat municipal s’arribi als 200. Tot i que hi han aparcaments per tota la ciutat, l’increment del nombre de bicicletes fa que no siguin del tot suficients. Tot ciutadà, seguint un sèrie de condicions, espai i demanda suficient, té dret a demanar un nou emplaçament. S’ha obert una oficina municipal de la bicicleta que té com objectiu informar als usuaris i impulsar aquests mitjà de transport sostenible.
Tornem-hi. Si volem potenciar l’energia neta, si volem tendir cap a l’emissió zero a la ciutat, haurem de fer la mobilitat ciutadana encara més intel·ligent i eficient, l’ús de la bicicleta ha de ser l’espina dorsal del tràfic en superfície. Hem de fer irreversible aquesta pràctica, els ciutadans i ciutadanes hem de forçar a l’administració a accelerar el canvi cap una ciutat cada cop més tranquil·la. Un canvi que exigeix més inversions per part del govern de la ciutat, fins i tot per sobre de les previsions: més carrils, més aparcaments... Inversions que obtindran en breu un retorn important: menys emissions de CO2 i més salut. Si posem en una balança el que ens costarà aquest esforç i els béns que produirà veurem, sense dubte, que es tracta d’una inversió òptima.
Atreveix-te Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada