Blue moon

Blue moon,
You saw me standing alone,
Without a dream in my heart,
Without a love of my own.

Avui 31 de desembre es produirà un fenomen curiós, el que el anglosaxons denominen “blue moon”. Blue moon, que podrien traduir de dues maneres - lluna blava o lluna trista -, és el nom pel que es coneix la segona lluna plena dins d’un mateix mes. Un fet que no passa gaire sovint, el darrer va ser al juny del 2007.

Les dues llunes plenes, la lluna blava, la lluna trista han desbocat la imaginació de poetes i escriptors, de músics, cineastes i pintors; però també la dels simples humans, els que necessitem estar contents, feliços, però també tristos i melancòlics. Vagi aquí la meva reivindicació al sentimentalisme front un món cada dia més competitiu. Vagi aquí la meva reivindicació del dret a gaudir, segons el moment anímic, de la lluna blava o de la lluna trista.

Blue Moon - The most amazing videos are a click away

Els humans som salvatges

Comença a ser tradició que quan les dates s’acosten al cap d’any els mitjans de comunicació s’omplin de resums de l’any. Els resums solen ser de notícies, de fotografies o de vídeos.

Repassant un del molts reculls de fotos que corren per Internet, m’he trobat amb una imatge colpidora: una multitud armada de pals i pedres perseguint un lleopard. L’escena m’ha recordat una de les moltes que es produeixen a les festes majors de molts dels nostres pobles. La diferència no és tanta, només cal canviar el lleopard per un toro, la resta és el mateix: una manada incontrolada de “persones” divertint-se a costa del patiment d’un animal. La foto constata un terrible fet: els humans seguim sent uns salvatges.

Guatemala i les tortugues, un exemple a seguir.

Al món no tot són males notícies. Encara hi ha que es preocupa i treballa pel medi ambient i la biodiversitat. A Guatemala, per exemple, s’acaben d’alliberar 138.000 cries de tortuga marina, els guatemalencs l’anomenen tortuga palmaria (Lepidochelys olivacea).

Resulta que des de fa uns anys el Consejo Nacional de Áreas Protegidas (Conap) de Guatemala es dedica a la cria de tortugues a uns “tortugaris” especials on sembren els ous que els 800 recol•lectors de la zona que encara viuen del seu comerç a els fan arribar. Per llei els recol•lectors han de donar el 20 % dels ous recaptats al CONAP, a canvi obtenen un certificat que els permet vendre la resta d’ous. Fruit d’aquest acord s’ha aconseguit aturar la sobreexplotació dels ous de tortugues –que alguns diuen que tenen poders afrodisíacs-, protegir l’espècie i alhora seguir conservant una manera de viure dels habitants de la zona. Un exemple a seguir.

Tres pelis de l’Oest

En tres dies he vist tres pel•lícules de l’oest, les que a mi m’agraden més, les millors per veure en temps de vacances;pelis on passa de tot i on no passa res, on els finals son previsibles, on les músiques son totes diferents però que totes s‘assemblen. Les pelis de dissabte a la tarda de sempre, les que no fan pensar.

A les tres pelis, que ja havia vist varies vegades, sortia en Jack Elam. Aquell “dur” amb l’ull esquerre desviat que gairebé sempre feia de “dolent”. Una de l’Oest amb en Jack Elam és sinònim d’acció i diversió. Tres pelis d’ Elam en dos dies, tot un rècord! Tot un record.

Bestieses humanes: gats amb perruca

Les hores de lleure dels dies de festa, sobretot quan n’hi ha de seguits, ofereixen una oportunitat per fer coses que normalment no es té el temps de fer. A mi, personalment, m’agrada anar xafardejant per la xarxa. Començo per un tema i mai sé on acabaré. La meva darrera aventura d’exploració m’ha portat des del Sàhara a una pàgina de venda de perruques per a gats.

Com que des d’aquest bloc em permeto opinar de moltes coses, i en especial he pres postura reiteradament sobre la relació dels humans amb els animals -baralles, toros (1,2,3), elefants, dracs de Komodo-, també vull opinar sobre les perruques per a gats.

Els gats són éssers vius i com a tals es mereixen un tracte correcte per part dels humans. Els gats domèstics conviuen amb les persones, als pisos, a les cases, per tant necessiten unes cures que facilitin les relacions mútues. Menjar, medicines, distraccions, jocs, però sobretot companyia i afecte. El que no cal oblidar mai, per molt que els puguem estimar, que no són persones, que són animals. I és com a animals com els hem de tractar, no els hem “d’humanitzar”. Intentar se’ns assemblin no deixa de ser una aberració. Així doncs davant de la possibilitat d’una nova moda “gatona” només puc fer una afirmació: Perruques per a gats? No gràcies.

Secrets de família

Les celebracions familiars al voltant de Nadal serveixen, entre altres coses, per posar-se al dia del que passa a aquells parents i coneguts que només veus de tant en tant. La vida moderna, la distància, les presses, la feina fan que molt sovint oblidem mantenir el contacte amb els familiars i amics. Els sopars de feina o amb les amistats i les reunions familiars (Tió, Nadal, Sant Esteve) ens ho posen fàcil, una estona per recuperar la memòria comuna.

Ahir vam anar a casa la mare, el sopar de cada any. Ens ho vam passar molt be, vam fer conya. Vam recordar les velles anècdotes de la cada més llunyana infància, vam explicar les mateixes històries de sempre, vam...

Però el món evoluciona i, sortosament, les converses també. Ahir el tema estrella va ser el Facebook i el meu bloc. La conyeta que em feien les meves nebodes. La simulada indignació de la meva germana; diu que he comés un a gran pecat, que he revelat a la xarxa els secrets més ben guardats de la família: les receptes de la mare. Em preguntaven, tot rient, si pagava per tenir comentaris tan amables al Facebook. També vam parlar del Nil, el meu fill que està a Amèrica; qui més qui menys ha remenat pel seu mur, vam imaginar les historietes que està passant, vam riure. Vam fer família.

Els tripijocs d’en Trias i el Vives

Hi ha dies que un al•lucina, avui n’és un d’ells. He tingut l’oportunitat de llegir les informacions, sobre el pressupost alternatiu que presenta CiU a l’ajuntament de Barcelona, publicades a la pàgina web d’en xavier trias (en minúscula). Estic sorprès, alarmat i indignat.

No entenc com en xavier trias es permet el luxe de presentar-se en públic amb en Antoni Vives, un personatge tèrbol que va simultaniejar la Direcció General de la Fundació Trias Fargas amb la direcció de la campanya electoral del mateix trias, i era el qui rebia els quartos -que molt probablement es van fer servir per pagar despeses de la campanya - d’en Félix Millet i el Palau de la Música. Això vol dir que xavier trias està d’acord amb les “irregularitats” comeses pel Vives?

I vaig una mica més enllà. Si l’artífex dels pressupostos alternatius -que per cert portarien a un greu endeutament de la ciutat- és el mateix Antoni Vives, quins jocs de números, legals o no, haurà fet per tal que tot quadri? Qui serà el Félix Millet de torn? N’està l’ Artur Mas d’acord?

Si us plau, deixem-nos de funambulismes econòmics, deixem-nos de ciència ficció. Sort en tenim que l’aritmètica política a l’ajuntament de Barcelona no permetrà, i espero que per molts anys, l’aprovació d’aquests irreals pressupostos alternatius.