dilluns, 31 de gener del 2011

Ocell a la finestra


He explicat alguna vegada la predilecció que tenia el meu pare per les faules. Segur que molts conceptes que ara defenso es van anar dipositant inconscientment dins meu gràcies a l’haver escoltat una i altra vegada aquests contes.

Aquest diumenge tot xerrant amb la mare hem recordat una faula - Vogel am Fenster (ocell a la finestra) - que el pare ens explicava molt sovint quan a la meva germana i jo quan érem petits. El pare ens citava alguns dels versos en alemany i encara avui recordo la seva veu i la seva expressió.

La mare m’ha explicat que fa uns dies va buscar-la pels llibres escolars del pare però que no l’havia trobada. Però per això servei Internet, teclejar i en segons he trobat el text íntegre, la mare encara al•lucina amb això del Google. Pels que vulgueu més informació és una faula del llibre “Fünfzig Fabeln für Kinder” escrit per Wilhem Hey el 1833.

Aquí us deixo una traducció no literal i molt personal.


Ocell a la finestra

A la finestra colpeja: pick! Pick!
Obriu-me un moment.
Neva fort i el vent és fred,
no tinc menjar, em congelaré aviat.
Bona gent deixeu-me entrar,
em portaré sempre correctament.

Ells, vista la seva necessitat, el deixen entrar.
L’ocell es busca unes molletes de pa,
i es queda feliç durant unes setmanes .
Però des de que veu el sol per la finestra
es queda trist.
Ells obren: i ja no hi és!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada