Negar que la societat occidental actual està lligada més que mai a la informació seria faltar a la veritat. Internet i els nous aparells tecnològics ho han posat encara més fàcil. Qui més qui menys està pendent d’alguna novetat que pot marcar per bé o per mal el seu dia a dia.
Financers, sindicalistes, pensionistes, esportistes, aficionats a qualsevol cosa, curiosos, tots i totes intentem conèixer de primera mà i el més aviat possible allò que ens pot afectar i/o interessar. Saber el resultat d’un partit de futbol, la sortida a la venda d’un nou cosmètic salvador, la cotització d’un valor borsari o el darrer amant d’una princesa abans que la majoria de la població segur que pot reportar algun benefici ja sigui social, econòmic o simplement una satisfacció personal.
I els polítics? Que alguns polítics creguin que les noticies marquen tendències i qui controla la seva difusió domina la situació fa que el món de la política no s’escapi de la necessitat de crear i viure de la informació. La política viu de la noticia: de la noticia que es genera, de com es reprodueix, de quines conseqüències té, de què opinen i responen els adversaris, de com respondre a les respostes que a la vegada generen noves notícies que cal veure com es reprodueixen que ... en fi un bucle interminable que ens fan esclaus de les noticies. Però no estava abolida l’esclavitud?
Mireu la foto, l’ós sembla que llegeixi interessat, segur que coneixeu algú que us el recorda.
Financers, sindicalistes, pensionistes, esportistes, aficionats a qualsevol cosa, curiosos, tots i totes intentem conèixer de primera mà i el més aviat possible allò que ens pot afectar i/o interessar. Saber el resultat d’un partit de futbol, la sortida a la venda d’un nou cosmètic salvador, la cotització d’un valor borsari o el darrer amant d’una princesa abans que la majoria de la població segur que pot reportar algun benefici ja sigui social, econòmic o simplement una satisfacció personal.
I els polítics? Que alguns polítics creguin que les noticies marquen tendències i qui controla la seva difusió domina la situació fa que el món de la política no s’escapi de la necessitat de crear i viure de la informació. La política viu de la noticia: de la noticia que es genera, de com es reprodueix, de quines conseqüències té, de què opinen i responen els adversaris, de com respondre a les respostes que a la vegada generen noves notícies que cal veure com es reprodueixen que ... en fi un bucle interminable que ens fan esclaus de les noticies. Però no estava abolida l’esclavitud?
Mireu la foto, l’ós sembla que llegeixi interessat, segur que coneixeu algú que us el recorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada