dissabte, 29 de gener de 2011

Montilla, indefinicions i valors


En Montilla com a primer secretari del PSC reprèn, desprès d’uns mesos sense fer-ho, les seves missives als militants i simpatitzants del PSC. Una carta, pel meu gust un pel llarga, on fa un judici personal de la situació desprès de la derrota electoral del novembre, de la situació general i dels reptes que té el partit en els propers mesos.

La lectura de la carta se m’ha fet difícil i feixuga. El missatge, penso que d’una manera intencionada, es massa interpretable. Sembla que vulgui deixar a tots els lectors contents, no ferir a ningú. Crec que Montilla podria haver estat més clar, s’hauria d’haver mullat molt més. Penso que en moments de crisi, i en aquets moments els socialistes catalans estem en crisi, els responsables polítics han de parlar obertament, prenent postures clares, sense indefinicions.

La carta, doncs, no m’ha agradat, no arregla res i els seus missatges són poc precisos. Frases com “segur que tots sabran fer els pas que toca. Alguns fer un pas endavant, altres enrere i altres al costat” poden dir molt si s’acompanyen de noms però sense ells només porten a la confusió i a les especulacions gratuïtes.

Dit tot això, i com que penso que hem de buscar les coses positives a la vida, vull destacar uns passatges en els que estic plenament d’acord; són aquells que parla d’ideals i de fidelitats, de la coherència personal, de la paraula donada i del compromís polític, es a dir quan parla de valors.

I valors són el que falten en la política actual, no crec en el tot si val per mantenir-se en el poder. Aquesta darrera setmana he discrepat amb persones que posen per davant el poder i la gloria per sobre els principis, la lleialtat i l’amistat. (Als lectors malintencionats: que consti que en cap moment estic dient que aquestes persones no tinguin valors).

Em podeu dir que sóc un romàntic de la política però penso que oblidar - o aparcar- els valors, els principis, la lleialtat i l’amistat per aconseguir el poder i la gloria és un preu massa alt que no tinc intenció de pagar. Que cadascú faci el que cregui més convenient, però jo mantenint els meu criteri dormo com un angelet i ho vull seguir fent.

Per cert abans he fet esment de la crisi que estem passat els socialistes catalans, tranquils estic convençut que serà passatgera.

2 comentaris:

  1. Con un poco de suerte, nuestra crisis barrerá a estas pobres personas que anteponen el poder y la gloria al resto.

    ResponElimina
  2. Decía ayer que estaba de acuerdo completamente contigo Enric. Que me encanta cuando sales a decir lo que piensas, mientras el resto pensando lo mismo, calla. Sólo con actitudes como la tuya se mejora el partido, las otras no sirven para nada, para continuar con los errores y que unos cuantos medren, aunque eso ocurra en todos los partidos. Admiro a las personas que son capaces de decir lo que piensan para ayudar a la transparencia y a la democracia, y detesto a los que nos regalan su silencio.

    ResponElimina