L'ascensor

Arribem a Düsseldorf des de Köln, venim d’un hotel ampli i molt còmode i anem cap un altre aconsellats per un article del diari El País. Un cop a l’estació ens orientem i encaminem cap el que serà la nostra base d’operacions durant dues nits, en 10 minutets hi hem arribat.

Una primera impressió a la recepció, la publicitat no enganya. És un hotel on el disseny està molt cuidat. Tot molt modern i minimalista. La habitació encara no està llesta, deixem les maletes i sortim cap al centre. Som a la primavera però fa fred d’hivern, sort que porto la bufanda i la gorra.

El centre de Düsseldorf està a la vora de l’hotel, ens hi encaminem però trobem molts obstacles. La ciutat està en obres, tot està cap per amunt, només se sent el soroll de les màquines i cada dos per tres ens veiem obligats a canviar de vorera pels forats – si l’Hereu tingués el centre de la ciutat tan aixecat tindríem una revolta a Barcelona!- . De tota manera Düsseldorf pinta be.

De tornada a l’hotel entenem el motiu del minimalisme; l’ascensor és minúscul, no hi cabem els dos amb les maletes! Us asseguro que més que un ascensor sembla un taüt amb mirall. Sort que no tenim claustrofòbia! El minimalisme és per no desentonar la decoració amb l’ascensor.