Dissabte roig del SPD

Els darrer dia d’estada a una ciutat quan ja has deixat l’habitació i tens guardades les maletes a la recepció de l’hotel és una mica estrany. Encara et queden coses per fer però estàs sempre pendent de l’hora de marxar. Com que no coneixes ni els costums ni les distàncies el neguit de no arribar a temps per agafar l’avió no et deixa gaudir com cal del darrers moments de les vacances.

Així ens sentíem mentre caminàvem sota les gotes de pluja d’un dissabte gris i fred a Düsseldorf quan en ple centre, en uns els carrers més comercials, ens vam topar amb una parada del SPD. Sota una senzilla carpa blanca (com les del PSC) una taula amb material informatiu i globus pel nens. Quatre persones, totes més grans de 45 anys, atenien al públic. Com a data curiosa repartien ous de pasqua als vianants i la “cosa” tenia força èxit.

Com és natural mi vaig acostar i em vaig presentar, vam estar parlant uns moments. Era gent amable i no ens van deixar marxar sense regalar-nos dos ous.

Res és més congratulant que passejar per un país estranger i trobar-te una taula informativa de propaganda del teu partit. Te’n adones in situ que el “teus” estan per tot arreu, i t’anima que les teves idees polítiques siguin compatides per centenars de milions de persones de tot el món. No tots ho poden dir...