Hi ha gent que davant de les adversitats enlloc de llençar la tovallola es creix. Fa més d’un any la foto que il•lustra l’article d’avui em va cridar l’atenció i la vaig arxivar. No sabia ben bé quan i perquè l’utilitzaria però n’estava ben segur que un dia aquesta curiosa imatge encapçalaria un apunt al meu bloc.
Recordo que la foto anava acompanyada d’un comentari que feia referència a la tenacitat de la nena que, donada la seva impossibilitat d’aconseguir un cavall de salts, va ensinistrar la seva vaca per poder practicar el seu esport favorit.
El Congrés que el PSC acaba de tancar em dóna l'oportunitat d'incloure aquesta fotografia entre la meva col•lecció d'històries. La tasca que ens espera a tots és semblant a la d'aquesta noia, que malgrat les dificultats, va ser capaç de fer que una vaca saltés els obstacles hípics. És una qüestió d'intel•ligència, voluntat i habilitat. I una cosa semblant a això és el que li demanem al Pere Navarro, un cop acabat aquest congrés amb el que deixem de llepar-nos les ferides per agafar embranzida i tirar novament cap a endavant, per recuperar el nostre paper referent i vertebrador de la societat catalana. Som això i cal que se'ns percebi així si volem avançar ràpidament cap a la recuperació electoral.
Sintetitzar el Congrés del PSC és senzill. Modernització dels estatuts i del model organitzatiu. Potenciació de l’obertura del partit a la societat. Primàries. Multitud de resolucions. Importants novetats i compromisos en temes tan variats com Europa, medi ambient, les politiques a la societat xarxa, la dació en pagament o l’abolició de l’explotació sexual... Aquests són alguns exemples del que s’ha parlat i acordat. Una revolució i actualització necessària alhora que silenciosa i pacífica dels nostres programes i mètodes de funcionament.
Al Congrés també hem parlat de persones, de les que han sortit de la direcció i de les que han entrat. De noves funcions, de nous encàrrecs. Tot amb força bon rotllo cosa que quan es parla de persones i del seu futur sempre és difícil. I el bon rotllo és cosa de tothom però s’ha pogut fer gràcies al talant negociador i integrador d’en Pere.
En Pere Navarro, al igual que la noia de la vaca, té un gran repte a superar: motivar al PSC i a la seva gent a recuperar la credibilitat davant de la ciutadania, a assolir l’hegemonia social que ens ha de dur a obtenir, en un termini raonablement curt, de nou l’hegemonia política.
Recuperar l’hegemonia... segur que en Pere solet no ho aconseguirà però el que sí pot fer es encapçalar el moviment que farà que totes les persones socialistes de Catalunya es mobilitzin per obtenir-ho. Sabem que serà difícil per si ens ho demana allà estarem.
Recordo que la foto anava acompanyada d’un comentari que feia referència a la tenacitat de la nena que, donada la seva impossibilitat d’aconseguir un cavall de salts, va ensinistrar la seva vaca per poder practicar el seu esport favorit.
El Congrés que el PSC acaba de tancar em dóna l'oportunitat d'incloure aquesta fotografia entre la meva col•lecció d'històries. La tasca que ens espera a tots és semblant a la d'aquesta noia, que malgrat les dificultats, va ser capaç de fer que una vaca saltés els obstacles hípics. És una qüestió d'intel•ligència, voluntat i habilitat. I una cosa semblant a això és el que li demanem al Pere Navarro, un cop acabat aquest congrés amb el que deixem de llepar-nos les ferides per agafar embranzida i tirar novament cap a endavant, per recuperar el nostre paper referent i vertebrador de la societat catalana. Som això i cal que se'ns percebi així si volem avançar ràpidament cap a la recuperació electoral.
Sintetitzar el Congrés del PSC és senzill. Modernització dels estatuts i del model organitzatiu. Potenciació de l’obertura del partit a la societat. Primàries. Multitud de resolucions. Importants novetats i compromisos en temes tan variats com Europa, medi ambient, les politiques a la societat xarxa, la dació en pagament o l’abolició de l’explotació sexual... Aquests són alguns exemples del que s’ha parlat i acordat. Una revolució i actualització necessària alhora que silenciosa i pacífica dels nostres programes i mètodes de funcionament.
Al Congrés també hem parlat de persones, de les que han sortit de la direcció i de les que han entrat. De noves funcions, de nous encàrrecs. Tot amb força bon rotllo cosa que quan es parla de persones i del seu futur sempre és difícil. I el bon rotllo és cosa de tothom però s’ha pogut fer gràcies al talant negociador i integrador d’en Pere.
En Pere Navarro, al igual que la noia de la vaca, té un gran repte a superar: motivar al PSC i a la seva gent a recuperar la credibilitat davant de la ciutadania, a assolir l’hegemonia social que ens ha de dur a obtenir, en un termini raonablement curt, de nou l’hegemonia política.
Recuperar l’hegemonia... segur que en Pere solet no ho aconseguirà però el que sí pot fer es encapçalar el moviment que farà que totes les persones socialistes de Catalunya es mobilitzin per obtenir-ho. Sabem que serà difícil per si ens ho demana allà estarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada