Dia de suspensos

Avui moltes cases catalanes pateixen un petit drama, els més petits i els no tan petits de la casa han portat les seves notes trimestrals. Las vacances escolars de Nadal s’enterboleixen per unes notes no gaire bones. Els primers suspensos, les primeres bregues... mares emprenyades, pares decebuts. Els petits espantats per les cares serioses dels pares. Els més grans intentant justificar l’injustificable, la mestra que em té mania. La situació es repeteix any rere any, només canvien els protagonistes i a vegades ni això. És una història recurrent. Promeses de rectificació per part dels fills i ganes de deixar-se convèncer per part del pares, però al final els bons són bons i els dolents són dolents.

Avui el govern de la Generalitat també ha portat les notes i ha suspès, i això que la seva mestra es amiga de la família. El CEO, el centre d’estudis d’opinió, que depèn de la Generalitat ha fet públic un estudi on s’afirma que els catalans desaproven la gestió del govern. Per primera vegada des de que es fan aquets tipus d’estudis un govern català suspèn.

Als pares ens preocupa el futur dels fills, ens agradaria que fossin els més preparats, els perdonem tot o gairebé, volem el millor per ells.

Als ciutadans ens preocupa el futur del nostre poble, no ens agrada que els nostres governants no facin els deures, no ens agrada que ens portin males notícies, no ens agrada que redueixin serveis, no ens agrada que culpin de la situació a la mestra o als governs anteriors... Volem que facin la feina ben feta, amb rigor. I si no compleixen, suspenen. Però a diferència que amb els nostres fills no els perdonem i ens en busquem un altre govern.