Inicialment la meva intenció era enviar-te aquest correu de forma privada, però un cop escrit i donat que el PSC entra en una nova etapa on la transparència i la franquesa han de formar part del nostre ADN he decidit fer-ho d’una manera pública.
Hola Pere!
Fa massa anys que ens coneixem per anar amb compliments, ja saps com sóc i no cal que utilitzi la diplomàcia per parlar amb tu. Com sempre et parlaré sincerament i pel broc gros, tal com em surt, com he fet tota la vida.
D’aquí una setmana ja serem en ple congrés del partit. Ja era hora! Fa molt de temps que les i els socialistes de Catalunya el necessitàvem i que alguns i algunes l’haguéssim fet fa un any i amb més delegats i delegades. Però avui no et vull parlar de passat, parlem de futur.
Espero moltes coses d’aquest congrés. Internament cal que ens regenerem i cap enfora ens hem de rentar la cara. Hem d’aprofitar-ho molt bé. Des del meu de vista, i si no es capgira aquesta darrera setmana, la cosa pinta bé. La feina traduïda en esmenes que hem fet a les agrupacions, malgrat els intents d’alguns detractors del debat democràtic dins i fora de l’organització d'enterbolir-la, tindrà el seu fruit.
Sembla, pel que diu la premsa, però també pel que em diu l’ambient que es respira dins l’organització, que ho tens molt bé per ser el nou primer secretari del PSC. Me’n alegro. Des del dia que et vaig sentir a Barcelona m’agrada la teva candidatura, la música del que dius sona diferent, és una música moderna que alhora beu de les velles i belles tradicions i valors del nostre partit.
I per si tenia algun recel el llegir la teva entrevista d’avui a la Vanguardia m’ha acabat de decidir. El fet que et comprometis amb els tres temes que des del meu punt de vista han de ser fonamentals en aquest congrés i en el futur del partit -el medi ambient, la igualtat de gèneres i l’aplicació de les noves tecnologies des de l’esquerra- em decanten en aquest congrés definitivament al teu favor.
Definitivament? No, el meu vot personal com a delegat, serà condicionat. El condicionarà la composició de l’executiva -qui entra i, sobretot qui surt -. El condicionarà el repartiment de responsabilitats i l’equilibri de gèneres a tot nivell. El condicionarà el fet que totes les generacions estiguin i se sentin representades, els joves i la, sovint oblidada, gent gran. En definitiva el condicionarà que la majoria del partit se senti realment representada.
Per acabar, m’agradaria citar-te al gran Miles Davis. Parlant sobre fer música, de fer jazz, en Miles deia “No toquis el que està , toca el que no està”. No dubto que si ets escollit primer secretari, aprofitant la vena jazzística que porta la teva sang terrassenca, sabràs aplicar aquest magnífic consell a l’acció política dels i de les socialistes de Catalunya.
Et desitjo tota la sort del món, la necessitaràs, la necessitarem.
Una abraçada
Enric
Hola Pere!
Fa massa anys que ens coneixem per anar amb compliments, ja saps com sóc i no cal que utilitzi la diplomàcia per parlar amb tu. Com sempre et parlaré sincerament i pel broc gros, tal com em surt, com he fet tota la vida.
D’aquí una setmana ja serem en ple congrés del partit. Ja era hora! Fa molt de temps que les i els socialistes de Catalunya el necessitàvem i que alguns i algunes l’haguéssim fet fa un any i amb més delegats i delegades. Però avui no et vull parlar de passat, parlem de futur.
Espero moltes coses d’aquest congrés. Internament cal que ens regenerem i cap enfora ens hem de rentar la cara. Hem d’aprofitar-ho molt bé. Des del meu de vista, i si no es capgira aquesta darrera setmana, la cosa pinta bé. La feina traduïda en esmenes que hem fet a les agrupacions, malgrat els intents d’alguns detractors del debat democràtic dins i fora de l’organització d'enterbolir-la, tindrà el seu fruit.
Sembla, pel que diu la premsa, però també pel que em diu l’ambient que es respira dins l’organització, que ho tens molt bé per ser el nou primer secretari del PSC. Me’n alegro. Des del dia que et vaig sentir a Barcelona m’agrada la teva candidatura, la música del que dius sona diferent, és una música moderna que alhora beu de les velles i belles tradicions i valors del nostre partit.
I per si tenia algun recel el llegir la teva entrevista d’avui a la Vanguardia m’ha acabat de decidir. El fet que et comprometis amb els tres temes que des del meu punt de vista han de ser fonamentals en aquest congrés i en el futur del partit -el medi ambient, la igualtat de gèneres i l’aplicació de les noves tecnologies des de l’esquerra- em decanten en aquest congrés definitivament al teu favor.
Definitivament? No, el meu vot personal com a delegat, serà condicionat. El condicionarà la composició de l’executiva -qui entra i, sobretot qui surt -. El condicionarà el repartiment de responsabilitats i l’equilibri de gèneres a tot nivell. El condicionarà el fet que totes les generacions estiguin i se sentin representades, els joves i la, sovint oblidada, gent gran. En definitiva el condicionarà que la majoria del partit se senti realment representada.
Per acabar, m’agradaria citar-te al gran Miles Davis. Parlant sobre fer música, de fer jazz, en Miles deia “No toquis el que està , toca el que no està”. No dubto que si ets escollit primer secretari, aprofitant la vena jazzística que porta la teva sang terrassenca, sabràs aplicar aquest magnífic consell a l’acció política dels i de les socialistes de Catalunya.
Et desitjo tota la sort del món, la necessitaràs, la necessitarem.
Una abraçada
Enric
ESTIMAT COMPANY ENRIC,
ResponEliminaESTIC MOLT D'ACORD AMB EL TEU E-MAIL. COM A GENT GRAN QUE SOC I COM A TARRASENC. PENSO QUE EN PERE ES LA MILLOR OPCIÓ QUE ES PRESENTA. CERT QUE ENS CAL VEURE COM ENS VA EL PROPER FI DE SETMANA. AHIR, A TERRASSA EN PERE ENS VA PRESENTAR LA MÚSICA, ARA CALDRÀ VEURE LA PARTITURA: LES NOTES, EL TEMPO, LES CADÈNCIES, EL FEELING QUE EN JAAZ ES MOLT IMPORTANT; PERÒ TAMBÉ EL GRUP MUSICAL QUE HA D'INTERPRETAR EN PRIMERA PERSONA LA PEÇA. APASSIONANT