dijous, 14 d’octubre de 2010

Ferrer i Guardia, Companys i el meu pare


Afirmar que vivim en un món imperfecte no és cap novetat. La historia ens demostra que sovint les persones i els estats s’equivoquen. Ahir es van complir 101 anys de l’afusellament d’en Francesc Ferrer i Guardia, demà es compliran 70 de l’afusellament d’en Lluís Companys. Dos fets, dos magnicidis, dos crims d’estat contra la llibertat.

Recordo quan era petit i el meu pare m’explicava les històries d’en Ferrer i l’escola moderna. Recordo com m’explicava els darrers dies d’en Companys. En Ferrer i en Companys em van marcar la vida o potser va ser el meu pare amb les seves històries, gràcies a tots tres.

Us deixo amb una foto de família -llàstima que no surti el pare- que vam fer al 1968 a Brussel•les davant l’estàtua a Ferrer i Guardia. Una foto buscada, que ens va fer desviar-nos del nostre recorregut turístic però que ens reafirmava com a persones lliures.

2 comentaris:

  1. La Escuela del Sol, fue un modelo, que por desgracia no se aplica en toda la educación, pero hay escuelas que respetan sus principios.

    ResponElimina
  2. Hola Enric, el meu pare també va estudiar sota els principis de l'escola moderna i sempre em parlaba molt bé, per cert, per molts anys, aquesta setmana es el teu aniversari oi ?
    Pep Torres

    ResponElimina