Estava fent temps per anar a comprar una nova màquina aspiradora per casa, quan he passat davant de la botiga de Barbie a l’Illa Diagonal. No me’n he pogut estar i he entrat a xafardejar.
D’entrada ets sents dins d’un món color de rosa. Múltiples ofertes: moltes nines, vestits per les nines, complements per les nines... També hi ha la secció de vestits per nenes ( similars als de les nines), de complements per les nenes (similars als de les nines). Secció de maquillatge per nenes. Una zona per festes infantils on un grupet de nenes –només nenes- vestides de princeses es maquillaven.
A la botiga, cap home, cap nen, només mares i nenes. Em dóna la sensació que faig nosa, no m’hi sento bé, em trobo estrany. Em sento fora de lloc, en una botiga que passada de moda, una botiga on es “venen” uns valors irreals i impossibles alhora que carrinclons i sexistes.
Sabina ens cantava que “las niñas ya no quieren ser princesas” avui he constatat que, encara que poques, hi algunes que empeses per les seves mares encara sospiren per ser protagonistes del paper “couché “.
Sortosament a la nostra societat la realitat és una altra, les nenes volen ser metgesses, arquitectes o taxistes. Els contes de fades van quedant al bagul dels records, encara que d’una manera més lenta del que a algunes i a alguns ens agradaria.
D’entrada ets sents dins d’un món color de rosa. Múltiples ofertes: moltes nines, vestits per les nines, complements per les nines... També hi ha la secció de vestits per nenes ( similars als de les nines), de complements per les nenes (similars als de les nines). Secció de maquillatge per nenes. Una zona per festes infantils on un grupet de nenes –només nenes- vestides de princeses es maquillaven.
A la botiga, cap home, cap nen, només mares i nenes. Em dóna la sensació que faig nosa, no m’hi sento bé, em trobo estrany. Em sento fora de lloc, en una botiga que passada de moda, una botiga on es “venen” uns valors irreals i impossibles alhora que carrinclons i sexistes.
Sabina ens cantava que “las niñas ya no quieren ser princesas” avui he constatat que, encara que poques, hi algunes que empeses per les seves mares encara sospiren per ser protagonistes del paper “couché “.
Sortosament a la nostra societat la realitat és una altra, les nenes volen ser metgesses, arquitectes o taxistes. Els contes de fades van quedant al bagul dels records, encara que d’una manera més lenta del que a algunes i a alguns ens agradaria.
Hi estic totalment d'acord! Confio en que aquest sigui el seu segle.
ResponEliminaEnric, m'agrada la reflexió (com no podria ser d'altra manera, hauria de dir ara). De tota manera crec que és un mica més complexe. Les "meves" nenes, de 2, 4 i 6 anys estan educades amb amor i molta cura. La igualtat és un dels pilars fonamentals, tant a la família com a l'escola. Doncs bé, es disfressen de princeses; els agrada maquillar-se, juguen a cuinetes...
ResponEliminaAnna: i tant que el tema és més complex. Els meus fills (dos nois) han estat educats en democràcia i amb amor, també -espero- els hem intentat transmetre’ls tot una sèrie de valors que com a pares creiem necessaris.
ResponEliminaMai els hem comprat una arma de joguina, però els agradava jugar amb armes ni que fossin inventades. O se les empescaven per tal que algun parent els hi comprés.
Si hagués vist una botiga de “G I Joe”, enlloc de la de la Barbie molt probablement les meves observacions haurien estat les mateixes només que canviant el sexe de les protagonistes (mares i filles per pares i fills).
Penso que l'educació sexista en gran part és culpa dels pares i mares que "imposen" els seus gustos i desitjos als seus fills i filles.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaHauries de veure l'episodi de South Park en el que Paris Hillton obre una de les seves botigues al poble, una boitga plena de complements i cosmètics per nenes i adolescents. Un capítol vitriòlic, com tots els de la sèrie, però que posa en evidència que hi ha al voltant de la idea que les nenes, de petites ja, aprenguin a comportar-se com esquers sexuals.
Bon post!