Sensació agredolça. La Festa de Maig i la premsa

Ahir dissabte vaig tenir una jornada molt intensa, es feia la Primera Festa de Maig del PSC Barcelona. Desprès de vàries setmanes de feina de molta gent havia arribat el gran dia. Els dissabtes a les 7 del matí no hi ha un gat als carrers de Barcelona, l’autobús em va dur en un plis-plas al Parc de l’Estació del Nord. L’escenari ja estava en peu, només calia aixecar el fons, decidim on posar la pancarta i les “plomes”, fem els darrers retocs. A les 10 quasi tot està enllestit, arriben les persones que ens ajudaran desinteressadament durant tot el dia en el funcionament de l'event ( des d’aquí el meu profund agraïment). A partir de dos quarts de dotze la festa ja està en marxa. Globus, màgia, paradetes d’entitats, parlaments (em reafirmo l’Hereu és un crac), dinar popular (amb sis plats europeus diferents), debats, curtmetratges i concerts. 14 hores seguides d’activitats. Com diríem els meus fills, arribo a casa petat, fet caldo, han estat 18 hores seguides sense parar, anant amunt i avall del recinte, tapant forats, intentat facilitar les coses, però ha valgut la pena. Ha sortit bé, molt bé. Molta gent, més de la prevista, fins i tot al concert que competia amb la victòria de la lliga del Barça. Tot a anat com una seda. L’any que ve més.

Tot i l’esforç fet per la gent de comunicació del PSC de Barcelona, la premsa no recull adequadament la notícia, només petits breus, alguns mitjans ni en parlen. Les activitats de la força política majoritària a la ciutat no mereixen comentaris? Volen convertir als socialistes en marginals de la vida barcelonina? Les paraules de l’alcalde de la ciutat no són importants? Senyors de la premsa: caldrà que s’ho mirin. No amaguin, informin si us plau. Si no ho fan perdran credibilitat i això no és bo ni per vostès ni per la democràcia. Deixem els temps de la censura, tornem al veritable paper de la premsa: informació, informació i informació.


La foto és d’en José Luque (gràcies)