divendres, 22 de maig de 2009

Això no és Amèrica, és Europa


No se’m pot acusar d’antiamericà. M’agrada la coca-cola zero. No em perdo cap partit de la NFL per Sportmania. M’encanten els westerns de tota mena. El Kill Bill d’en Tarantino és la meva pel·lícula de capçalera. M’hagués agradat estar al festival Woodstock. La cuina Tex-mex és una de les meves preferides. Amb la Regina tenim pendent travessar en cotxe els Estats Units fent l’antiga ruta 66 .

Darrerament, sobretot a partir de la victòria de l’Obama a les eleccions americanes, ens estan inundant de missatges que pretenen vendre’ns les "excel·lències" del sistema americà. Primer van ser el gurus, o aprenents de gurus, de la política 2.0 europea que van veure un camí per vendre el seu producte i justificar el sou. Ens intenten traslladar sí o sí les experiències americanes a casa nostra. Ara ja son els propis partits, de tots els colors, que es fan hereus dels “principis obamanians”. Tothom reivindica la victòria d’Obama com a seva. Tothom intenta aplicar fil per randa les tècniques electorals emprades als USA. El binomi política i internet està en boca de tots. Les maquinàries del partits utilitzen fotocopiadores per reproduir els estudis americans (tenen llicència creative commons o hauran de passar pel cànon de la SGAE?)

Però la meva admiració per aspectes d’una cultura no farà que perdi el nord i recordi on he nascut, on visc i cap on vull anar. Com que no vull que se’m acusi d’imparcial, només criticaré el que fan els socialistes, els meus.

Veiem un parell d’exemples: el primer vídeo de campanya del PSOE, on es veuen unes imatges, per cert molt bones, de les eleccions americanes entre altres coses diu: aquel dia no pudiste votar, vota ahora. Segon exemple les paraules del president Montilla a l’acte d’inici de campanya dijous passat al pavelló del Guinardó on afirmava que al novembre "havíem derrotat" a McCain.
Anem a pams: això no és Amèrica i qui va derrotar a McCain no van ser els socialistes catalans, va ser l’Obama. La distància entre el que diu i pensa Obama i el que diuen i pensen els socialistes és abismal. Cal recordar que a la majoria d’estats americans encara hi ha la pena de mort? Cal recordar l’estat penós de la sanitat pública americana? Cal recordar els judicis com a adults de menors d’edat? Cal recordar el puritanisme religiós? Cal recordar la política imperialista? ...Cal que continuï?

Els europeus, en política, no hem d’envejar res a ningú i els socialistes menys. Tenim arguments, tenim idees, som creatius (vegeu el magnífic vídeo del les JSE). No cal que ens enlluernem amb el producte de moda: Obama. Sempre, i ara amb la crisi encara més, els socialistes només cal que seguim fidels als nostres principis, a la nostra ideologia i el temps i els fets ens donaran la raó.

La doctrina Monroe entronitzava la frase.”Amèrica pels americans”, jo diria: “Per un món millor deixem Amèrica pels americans i Europa pels europeus”.

3 comentaris:

  1. De vegades no entenc aquesta moda de copiar el que fan altres per copiar... encara que haig "funcionat"... cada país, cada persona és diferent... el que ha "funcionat" allà no té perquè "funcionar" aquí... Aquí també hi ha grans creatius...

    ResponElimina
  2. enric, d'acord (no vull afegir cap comentari més)

    ResponElimina
  3. El verdaderanebt important no és tant omplirse la boca de l'Obama i tots som Obama, que coincideixo amb tu Enric que no ens cal, sino més aviat adaptar al nostre entorn alló que l'Obama ha fet bé. Retorn a tenir valors (els que siguin, de moment no importa massa quins siguin el que importa es que hi hagin valors), retorn a confiar en algú i pensar que ens sabra guiar i portar-nos cap a l'exit i després un ús excel·lent de les noves tecnologies i la capacitat de segmentació que possen al nostre abast per tal de adreçar-se a tothom i que senti que vols resoldre el SEU problema.

    Salutacions

    ResponElimina